Cultura en resiliència
L’escriptor Narcís Comadira, la fotògrafa Maria Contreras Coll, l’editora Maria Carme Dalmau, l’artista Mónica Rikic i Dansàneu, Premis Nacionals de Cultura
Dalmau, pionera de l’edició en català, té 91 anys; Contreras i Rikic van néixer el 1991 i el 1986
Amb la certesa que la pandèmia, segons feia notar Vinyet Panyella, presidenta del CoNCA, ha fet viure la cultura “en la resiliència” a la vegada que s’ha tornat a revelar “necessària” i un “dret de la ciutadania”, es van lliurar, ahir, els Premis Nacionals de Cultura.
En un acte al recinte modernista de Sant Pau, a Barcelona, conduït per l’actriu i escriptora Estel Solé, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, a través del seu ple, va voler reconèixer la feina de l’escriptor, pintor, traductor i dramaturg Narcís Comadira, la fotògrafa Maria Contreras Coll, l’editora Maria Carme Dalmau, el Festival de Cultures del Pirineu Dansàneu i l’artista electrònica Mónica Rikic. Uns Premis Nacionals amb àmplia representació generacional (si Dalmau, per exemple, va néixer l’any 1930, Rikic i Contreras ho van fer, respectivament, el 1986 i el 1991) i, com en les darreres edicions, compromís territorial que també van servir per reivindicar, com va fer Panyella, “una realitat nova, amb garanties fiscals i socials” per a la cultura, així com un govern “desburocratitzat i transparent”.
No van ser, però, les úniques reivindicacions: Contreras, especialitzada en temàtiques de gènere i col·laboradora de National Geographic i The New York Times, davant les dades que afirmen que únicament entre un 15 i un 20% de les persones que es dediquen al fotoperiodisme són dones, posava en qüestió la perspectiva amb la qual s’ha explicat –i s’explica– la història. Va tenir un record per a la “primera fotoperiodista del país”, Joana Biarnés. Per la seva banda, Mónica Rikic, puntal de la comunitat d’artistes d’arts i ciència a Barcelona, reclamava “protegir i promoure” aquells espais d’experimentació entre art, ciència i tecnologia (“les institucions culturals no s’han de valorar com a equipaments turístics”, subratllava) i assenyalava els videojocs, sempre en el focus de debat de si convé considerar-los cultura, com a “eines per a la transformació social”.
Després d’uns mesos en què la Covid ha dut nombrosíssims festivals del país a una situació límit, Rut Martínez, directora del Festival de Cultures del Pirineu Dansàneu, va considerar el Premi Nacional no únicament com un “honor” sinó també com un “revulsiu”. Comadira, que l’any passat ja va ser reconegut pels escriptors catalans amb el premi Jaume Fuster, va confirmar que, tot i complir 80 anys el gener vinent, continua actiu en l’escriptura i la pintura. Dalmau, finalment, pionera de l’edició en català, en la seva primera activitat, com explicava, lluny de casa en un munt de temps, no va voler marxar sense dedicar el seu més que merescut Premi Nacional a “editors i llibreters”.
Renovats i limitats, des de l’any passat, a cinc únics guardons (la meitat dels que fins llavors havien estat habituals), els Premis Nacionals de Cultura 2021 van reconèixer Comadira (Girona, 1942), “pel conjunt de la seva obra artística que interpel·la el lector des del gaudi estètic, les experiències viscudes i la riquesa verbal”; Contreras (Barcelona, 1991) “pel seu talent com a fotògrafa documental i la seva proposta de retratar la societat des d’un punt de vista íntim i amb perspectiva de gènere”; Dalmau (Barcelona, 1930) per la seva “tasca de persistència en favor de la llengua i la cultura catalanes des d’un context polític de dictadura i que s’ha sabut adaptar als entorns canviants del sector del llibre”; Rikic (Barcelona, 1986) “per l’excel·lència i innovació dels seus projectes tecnoartístics”; i Dansàneu, finalment, per haver sabut bastir “un projecte obert al públic de totes les edats en què es destaca el valor de la riquesa patrimonial i natural de la vall d’Àneu a partir d’una proposta cultural diversa”.