El “Retorn a Sefarad”, de Miquel Jassans

L'exili i la forma de resoldre “aquest greu problema”, com el definia l'escriptora Margarida Aritzeta, és l'eix vertebrador de Retorn a Sefarad (Cossetània Edicions), la darrera novel·la de Miquel Jassans (Alforja, 1937), que dimarts al vespre va ser presentada a Valls, on resideix l'autor.

L'obra, que “podria néixer de la lectura de la mateixa portada”, com va dir Margarida Aritzeta, perquè s'hi projecten els efectes de la llum “en un cel de pedra”, (la cova de la Mussara on Jassans va trobar inscrites diferents estrelles de David), “és complexa, ambiciosa i està ben resolta".

L'autor explica l'exili des de l'aventura personal d'una gent que es troba en aquesta cova de la muntanya on deixen els signes de la seva estada”. Precisament, la reconstrucció dels fets que fan els personatges de Retorn a Sefarad és l'element prioritari d'una novel·la “amb moments de distensió, però també d'angoixa” i on queda ben palesa “la importància de la transmissió de la memòria històrica a través de les generacions”, va insistir la presentadora del llibre.

L'autor va explicar com fa 25 anys un professor d'institut li va donar pistes de l'existència d'aquesta caverna que Jassans no va arribar a localitzar fins fa dos anys, “casualment, mentre buscava bolets amb la meva dona, que va ser qui la va trobar”.