La Fundació Mascort revisa mil anys de ceràmica catalana

L’amor de l’advocat i col·leccionista Ramon Mascort Amigó (Barcelona, 1930) per la ceràmica ja és ben coneguda pels visitants de la Casa Galibern de Torroella, on a propòsit de les exposicions de temàtica diversa que organitza cada temporada al noble casal familiar de Torroella, que abracen des de la pintura a la fotografia, era possible admirar, a qualsevol racó, alguna de les peces magnífiques que atresora. Tot i que moltes d’aquestes peces ja han estat objecte d’exhibicions monogràfiques anteriors i han estat recollides en rigorosos catàlegs, aquest any formen part d’una exposició molt més ambiciosa, coincidint amb el quarantè aniversari de l’Associació Catalana de Ceràmica (1980-2020), amb la qual ha col·laborat per presentar 1.000 anys de ceràmica catalana.

L’objectiu de la mostra, que s’inaugura avui i estarà oberta fins al 12 d’octubre a la Casa Galibern, seu de la Fundació Mascort, és reivindicar l’estima, l’estudi i la difusió de la ceràmica del nostre territori, a més de servir d’homenatge a l’entitat que més ha contribuït a la seva revaloració. Una vegada més, doncs, les sales de la Casa Galibern s’omplen de gerros, plats i plafons ricament decorats, però aquesta vegada d’una manera especial i única, per mitjà de prop de 300 peces provinents d’arreu de Catalunya que no només formen part de la col·lecció Mascort, sinó també d’altres col·leccions particulars i d’institucions públiques com el Museu d’Història de Barcelona, el Museu del Disseny de Barcelona, el Museu de Mataró, els museus de Martorell, el Museu del Càntir o la Fundació La Fontana.

La selecció, una tria selecta de les millors peces de pisa i terrissa d’arreu de Catalunya que ofereix un conjunt mai abans exhibit en un mateix espai, ha anat a cura del president de l’Associació Catalana de Ceràmica, Alfons Romero, i el doctor en història Josep A. Cerdà, autors també del catàleg publicat per a l’ocasió (editat com a número doble del Butlletí Informatiu de Ceràmica de l’associació catalana), en el qual es posa de manifest que aquest és “un dels camps més oblidats de la cultura per part de les administracions públiques”. De fet, gairebé sempre ha estat la iniciativa privada la que s’ha interessat a conservar aquest patrimoni artístic i la que ha dedicat més esforços per donar-la a conèixer a través d’exposicions i publicacions especialitzades, com ara revistes, llibres i catàlegs d’exposicions com la present.

La mostra presenta tant la producció de pisa com de terrissa i altres realitats ceràmiques per tal de resseguir l’evolució històrica d’aquesta disciplina, amb un recorregut històric que comença amb les produccions ceràmiques alt-medievals dels territoris comtals, passa pels primers gremis, la gran producció ceràmica i les pises blaves, daurades i policromes catalanes, fins a arribar al modernisme i les innovacions dels segles XIX i XX. En funció de la rebuda del públic,1.000 anys de ceràmica catalana es podria prolongar més enllà del 12 d’octubre i, com sempre en la programació de la Casa Galibern, l’accés és lliure.