L’APUNT
País de cultura i de versos, fins al final
Diumenge es van retransmetre els I Premis del Temps de les Arts a les teles i ràdios dels territoris que reivindiquen els Països Catalans com a base cultural. Es tancava amb l’Ara mateix, de Miquel Martí i Pol. Conclou amb el “tot està per fer i tot és possible”. Pedro Sánchez també va utilitzar aquest vers, ahir, al Liceu “Som on som”, potser no sabia que corresponia a un poema sovintejat per l’èpica catalana. També diumenge Barcelona recordava Benet i Jornet quan hauria fet 81 anys. Ahir es van entregar els Premis Alícia, el Crexells i el Teixidor.Amb els reconeixements s’aferma una cultura. En l’emissió es feia referència a una cultura “arran de terra”, del terròs, ben assentada (encara que la política, sovint, provoqui oblidar-se els uns dels altres). A Ara mateix Martí i Pol ho canta clar: “Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara.”