Pel Llibrestiu, tot llibre viu... una mica

Durant la tarda i vespre d’ahir va tenir lloc Llibrestiu, la primera festa de llibres d’estiu, diguem-ne oficial. Els llibreters –un terç del total de Catalunya i la meitat dels de Barcelona– van fer un nou esforç per mirar d’atraure els lectors. En algunes localitats, com ara Girona, es van reunir les llibreries en un espai a l’aire lliure, compartint activitats, i els va funcionar una mica. A la resta, cadascú al seu establiment, es van organitzar reclams com ara autors signant, com per Sant Jordi, però també recitals, xerrades, música, tallers... I el resultat va ser fluixet. “No es pot comparar amb el Sant Jordi d’estiu de l’any passat, que va anar molt bé perquè no havíem tingut Sant Jordi a l’abril i la gent tenia ganes de sortir; amb tot, però, calia fer l’intent i potser aconseguirem consolidar-ho de mica en mica”, va comentar Noemí Gala, de La Casa del Llibre.

La política és com les matemàtiques, és present pertot. Les matemàtiques ordenen i expliquen el món. La política, en canvi, cada cop el podreix més, sobretot en aquests temps en què el Tribunal Constitucional (el cognom podria variar) s’alinea, ja sense màscares, ni de les higièniques, amb Vox.

Disculpeu el punt i a part, és que he anat a vomitar...

El cas és que ahir alguns polítics van anar a parlar dels seus llibres i a signar-los, com ara Oriol Junqueras, que duia Contra l’adversitat sota el braç a la llibreria Muntanyes de Llibres de Vic. A la mateixa ciutat, però a l’Abacus, Dolors Bassa va signar Carregades de raons, i a la Llar del Llibre de Sabadell, Carme Forcadell va parlar d’Escrivim el futur amb tinta lila.

A La Irreductible, de Lleida, Albert Villaró va presentar la novel·la La Companyia Nòrdica, acompanyat de l’escriptor Juan Cal. A L’Altell, de Banyoles, hi va haver música i versos amb Carles Hereu i Belin Boix. També hi va haver música a la llibreria Parcir, de Manresa, amb l’espectacle La tronada de les talaies, basat en la novel·la Enyor, de Violeida Sánchez.

Movent-nos per Barcelona, a l’Abacus del carrer Enric Granados hi va haver un taller de monstres i robots amb l’escriptor Jaume Copons i la il·lustradora Liliana Fortuny, que van mostrar un cop més la seva habilitat per guanyar-se els més petits. El taller a Llibreria de la Imatge va ser al voltant del llibre de Dario Fo Si poc cobrem, res pagarem. I a la llibreria Gigamesh, especialitzada en literatura fantàstica, hi va haver la tertúlia El còmic català. On és?, amb Xavi Serra, Marc Charles, Mar Mascaró i Ricard Efa.

Tornant un moment a l’àmbit polític, Jenn Díaz va signar Dona i poder a la Byron de Barcelona i, després d’ella, es van presentar Cançons impossibles, de Marc Parrot, i Mentre perds el món de vista, de Dolo Beltran. A La Central del Raval, Jordi Lara i Albert Pijuan van confessar les seves misèries infantils i les van relacionar amb els seus llibres. A La Central del carrer Mallorca hi va haver una interessant conversa entre Theodor Kallifatides i Monika Zgustova. La Documenta va fer una aposta gai, i es van presentar Mansos, de Bob Pop, i Smiley, de Guillem Clua. A Finestres van tenir Mark Baker parlant de Nam. Historia oral de la guerra del Vietnam. A Laie, Álvaro Colomer va conversar amb l’escriptor i cineasta Rodrigo Cortés, que presentava Los años extraordinarios. A la Rocaguinarda hi va haver un concert de guitarres acústiques amb Rubio i Franch. “L’afluència està sent la d’un dia normal, però avui podem ocupar el carrer, que no ens deixen”, va comentar somrient Isabel Sucunza, de la Calders.

Es va poder veure signant aquí i allà autors com ara Olga Merino, Xavier Bosch, Rosa Ribas, Milena Busquets, Antoni Clapés, Toni Iturbe, Albert Om, Laia Fàbregas, Enric Gomà, Gerard Quintana, Francesc Serés, Imma Tubella, Xavier Gual, Vicenç Lozano... Tres d’ells –no direm els noms per no posar-los en un compromís– van confessar que no havien signat gens, però que calia fer l’esforç. Ahir era estiu i els llibres, com totes les cuques, van viure. Per sota del previst, però. Ànims, llibreters, que l’any vinent només pot millorar i val la pena insistir-hi.