Crítica
circ
Joc enginyós
La companyia eia (tot en minúscules) ha construït una nova coreografia d’acrobàcies màgica. NUYE confirma el pas de solidesa d’InTarsi, d’ara ja fa cinc anys, i de Capas. Ara, són tres parelles de mà a mà, que es fusionen per moments i que inciten a una relació de convivència i lluita en un espai indeterminat. La peça parteix de dues bases molt sòlides: per una banda, el treball tècnic de l’acrobàcia per parelles, amb estructures de fins a tres persones d’alçada i uns mortals que provoquen sorpresa per l’alçada o per la velocitat. El següent element és el joc d’aquesta tècnica jugant amb dos elements mòbils en contínua evolució.
A aquests dos puntals se li afegeix el toc de clown de la tercera parella, que provoca un canvi de relacions entre els habitants dels dos mòduls i una construcció d’un cos, a partir de les extremitats dels sis membres, que tindrà segones remirades a l’explotació de les possibilitats del cos durant bona part de la peça. Són un joc intrigant, que sorprèn, que recorda la dansa pictòrica de Dimitris Papaioannou (The great tamer, i en menor mesura, Transverse orientation) i de James Thiérrée (La Veillée des abysses, Raoul Tabac rouge i La grenouille avait raison).
eia coincideix en aquest món de circ sorprenent d’Animal Religion (Ahir, Fang, Fenomen...). Però si Quim Giron juga amb verticals i en com les integra en un muntatge de circ contemporani, els d’eia tiren del mà a mà, i les involucren amb els seus elements en construcció, o mòbils. Utilitza uns elements de precisió que aporten la sorpresa i el gir que el distancia del clàssic. En el treball de coreografia acrobàtica enllacen les figures fins a traslladar la dificultat tècnica a un preciós camp de moviment molt plàstic com els de Guy Nader i Maria Campos (Made of Space) hi emergeix una relació de parella molt obscura, que deixa molt camp per córrer a l’espectador (i imaginar per quin motiu, un dels quatre habitants originals acaba resultant-ne expulsat). Potser seria bo donar alguna pista més....