Un clàssic de l’estiu

La pluja, autèntic clàssic de l’estiu, va comparèixer dissabte a la nit a Peralada en forma de tempesta, i quan Sílvia Pérez Cruz havia fet només mitja dotzena de temes va haver de plegar veles i el concert es va cancel·lar. Cantava la Sílvia el Tango de la Vía Láctea quan es va posar a ploure i ella s’ho va agafar prou bé i va començar a cantar I’m singing in the rain, però llavors li van informar que s’aproximava una tempesta poderosa i que, per la seguretat de tots, era millor deixar-ho estar. Com a últim regal per a l’audiència –ja protegida pels plàstics facilitats per l’organització–, va decidir cantar Vestida de nit, la cançó composta pels seus pares i el seu gran èxit intergeneracional, que no estava previst que toqués: no constava en el repertori que serveix de guia als tècnics de so i llum, com tampoc hi era Som somiat, la cançó que va compondre per al seu amic Tano Pisano, que va ser una de les poques que va tenir temps de cantar en uns quaranta minuts d’actuació. A Sílvia, ànima lliure, li agrada improvisar i deixar-se anar, més encara quan actua tot sola, com dissabte al gran escenari de l’auditori del parc del castell de Peralada: només ella, sense banda i sense dependre de ningú més, envoltada d’instruments dins del seu cercle il·luminat al mig d’una gran foscor. Aquesta és una de les opcions que ha triat per presentar el seu últim disc, Farsa (género imposible), que reuneix les seves cançons creades per al cinema, el teatre i la dansa. De fet, dissabte la cantant va anunciar que, en algun moment del concert, actuaria amb ella el ballarí i coreògraf Andrés Corchero, per donar una dimensió especial al concert respecte a altres d’aquesta gira, a més en un festival tan amant de la dansa com Peralada. No va poder ser.

La Sílvia tornava a Peralada després d’haver-hi estrenat, el 2018, la seva profitosa col·laboració amb el pianista menorquí Marco Mezquida, que ha quedat reflectida en el disc en directe gravat un any després al club Blue Note de Tòquio. El frustrat concert de dissabte ja no es podrà repetir aquest any, perquè el Festival Castell de Peralada va tancar ahir la seva 35a edició, que ha condensat una intensa programació en 17 dies. Com a doble cloenda, per a ahir es van programar els concerts de William Christie i Les Arts Florissants i del tenor Javier Camarena, aquest últim justament en una gala lírica commemorativa del 35è aniversari del festival.

Mentrestant, la gira de la Sílvia continua i aquest agost passarà pel Festival Jardins Terramar de Sitges, demà mateix, i el Festival de Cap Roig, el 17 d’agost, a tocar del seu Palafrugell natal. En tots dos casos actuarà acompanyada de la Farsa Circus Band. I, al setembre, Sílvia Pérez Cruz tornarà a l’Alt Empordà per actuar amb l’orquestra de percussió ibèrica Coetus el dia 3 al convent de Pontós, en el marc del Mutte Cultural. I així la vida segueix i la Farsa continua voltant pel món, si no ho impedeix la pandèmia o... la pluja, tan necessària com, en alguns casos, emprenyadora.