Música
Memòria musical de l’estiu
Ara que arribem a l’equador de l’agost, proposem 24 cançons de totes les èpoques i diferents estils amb un denominador comú: l’estiu. Una tria personal
-
Janis Joplin. -
Jonathan Richman. -
John Travolta i Olivia Newton-John. -
Le Mans. -
Katrina & The Waves. -
Puturrú de Fuá. -
Antònia Font. -
Abba. -
Joan Manuel Serrat. -
Earth, Wind & Fire. -
Els Pets. -
The Motels. -
Dàmaris Gelabert. -
Mungo Jerry. -
Decibelios. -
Ramones. -
Gino Paoli. -
Hidrogenesse. -
Frank Sinatra. -
Patti Smith. -
Antoni Carlos Jobim i Vinicius de Moraes. -
The Beatles. -
Charles Trenet.
La música té una gran capacitat evocadora. Una antiga melodia ens pot dur de manera automàtica a una època i una situació concreta, i amb tota mena de detalls i sensacions col·laterals. Una constant que encara es manté és l’anomenada cançó de l’estiu. Al llarg de la història, moltes eren una melodia festiva amb una lletra estúpida, però s’adherien al cervell. També hi ha cançons amb estiu, obres magnífiques impregnades de la bellesa de l’estació. Us oferim un recordatori generacional de tots dos models. Que canteu de gust.
1.
Summertime.
Aquest clàssic el va escriure el 1935 George Gershwin com a ària de la seva òpera jazzística Porgy & Bess. La lletra, acompanyada de l’excel·lent melodia, parla d’una felicitat somiada pels habitants d’un suburbi dels EUA. L’han versionat desenes d’artistes com ara Janis Joplin, Billie Holiday, Sam Coke, Peter Gabriel, The Zombies, Ten Years After, REM, Lana del Rey, Miles Davis, George Benson ...
2.
Summer wind.
“Durant tot l’estiu vam cantar una cançó i després vam passejar per la sorra daurada. Dos amics i el vent de l’estiu.” La cançó va néixer en alemany (Der Sommerwind) i Johnny Mercer la va reescriure en anglès. En aquesta llengua la van cantar altres, però el 1966 la va gravar Sinatra i la va convertir en un clàssic immortal, de l’estiu i de qualsevol època de l’any. Frank la va incloure en el seu àlbum Strangers in the night .
3.
Here comes the sun.
Un dels temes més populars de George Harrison escrit el 1969, quan els Beatles encara estaven junts. És un cant al sol i a la llibertat que començava a notar en relació amb els seus tres companys. La va escriure veient com sortia el sol a casa del seu amic Eric Clapton. Com tot gran tema, també n’han fet una versió altres músics famosos .
4.
That summer feeling.
El gran Jonathan Richman i els seus Modern Lovers més reduïts i radiants, invocant la sensació de l’estiu perquè no s’acabi mai, com a obertura del seu Jonathan sings! del 1983. El bostonià té altres cançons tant o més estiuenques, per exemple The beach. “La platja és una de les millors coses que tenim.” Sens dubte .
5.
Walking on sunshine.
Tot i que la banda Katrina and the Wave va publicar una dotzena llarga de discos entre el 1981 i el 1999, tothom els recorda per aquesta cançó plena d’energia positiva. El tema és del 1983 i, gràcies al bon rotllo que encomana, ha estat molt utilitzada en espots publicitaris i pel·lícules que, de mitjana anual, els paguen més de 150.000 dòlars de drets. Ara s’entén el gran somriure de la cantant, Katrina Leskanich, al videoclip, rodat irònicament en un Londres boirós en plena època thatcheriana .
6.
Summer Night City.
És un dels molts èxits del grup suec Abba, aquest del 1978. Parla d’un grup de persones que busquen l’acció en les nits d’estiu a la ciutat. Acostumats que tots els discos senzills arribaven al número 1 de les llistes de vendes a la Gran Bretanya, aquest va ser un tema maleït per a ells perquè només va escalar fins al número 5 .
7.
Agost.
Una de les millors cançons d’Els Pets evoca moments d’una vida qualsevol, amb grans dosis de poesia gens petulant i una maduresa melòdica impressionant. “Que arribi l’agost, vital i enganxós, per treure’ns les presses i recuperar la tendresa del món.” La cançó va donar títol al seu disc del 2004 .
8.
Vacaciones en el Prat.
Banyar-se a la platja del Prat de Llobregat ara no suposa cap problema de salubritat. El 1986, quan el grup Decibelios –de rock, punk i ska– la va començar a tocar, era una platja tòxica... La lletra plena d’humor i el ritme saltironejant la fa divertida, obeint a una mena de “qui no es conforma és perquè no vol ”.
9.
Suddenly Last Summer.
Citant el títol del clàssic cinematogràfic de Mankiewicz basat en l’obra de Tennessee Williams (De sobte, l’últim estiu, 1959), la banda californiana The Motels va aconseguir un dels seus grans èxits, el 1983. Amb la gran Martha Davis al capdavant, The Motels va sorgir de l’activa escena underground californiana dels anys setanta i continua actiu .
10.
Summer cannibals.
La gran cantautora punk i poeta nord-americana Patti Smith el 1996 va publicar aquest tema que, a diferència de la resta d’aquest article, no té un fons feliç. Al contrari, és un crit de ràbia i dolor en memòria dels molts amics –inclòs el seu marit i el seu germà– que havien mort en poc temps. Caníbals d’estiu que es van menjar Kurt Cobain, Robert Mapplethorpe, Johnny Thunders ...
11.
La mer.
Charles Trenet va compondre i gravar aquest clàssic just després de la guerra, potser per transmetre als francesos una certa pau d’esperit i sobretot joie de vivre. “El mar, que al cel d’estiu confon les seves ovelles blanques amb àngels tan purs...” S’han fet més de 400 versions de la cançó, però sempre és millor la de Trenet .
12.
Summer nights.
John Travolta i Olivia Newton-John cantant als amors d’estiu –tan efímers en el moment, tan eterns en el record–, en un dels moments més memorables de la pel·lícula Grease i la seva banda sonora. La cançó va ser un èxit monumental a tot el món justament durant un altre estiu, el del 1978, just un any després de la mort d’ Elvis .
13.
No te olvides la toalla cuando vayas a la playa.
Aquest tema del 1986 és, probablement, l’èxit més contrastat del trio aragonès Puturrú de Fuá, units per l’humor, un glam moderat i unes bones harmonies de veus entre els tres integrants. Per alguna cosa tenien de model La Trinca i Les Luthiers. Feu sempre cas del consell: no us deixeu la tovallola ...
14.
Mediterráneo.
El maig del 1971, Serrat va passar uns dies a Calella de Palafrugell per inspirar-se i compondre aquesta obra mestra, que no parla pròpiament de l’estiu, però respira canícula pertot arreu .
15.
Comença l’estiu.
La musicoterapeuta barcelonina Dàmaris Gelabert va publicar aquests tema el 2018, dins del disc Naturalment. Una cançó radicalment d’estiu, feta dels glops de petits plaers, amb pa amb tomàquet i botifarra, dinar al jardí, amics, nens i gossos. I, és clar, veu dolça acompanyada d’un ukelele .
16.
Rockaway Beach.
Els Ramones, d’excursió a la platja de Queens, el seu barri. Des del seu tercer disc, Rocket to Rusia (1977). Beach punk!
17.
Hidroboy.
“Y yo tumbado en mi toalla, Un libro y el bronceador, mi walkman con Dinarama, sonrisa y gafas de sol.” El duet barceloní Hidrogenesse resumint de manera esplèndida l’estat letàrgic al qual tots aspirem durant l’estiu. Sempre vigent, si no fos pel walkman .
18.
Garota de Ipanema.
Una cançó amb la sensualitat dolça i elegant de la música brasilera, en concret una bossa nova del 1962, amb lletra de Vinícius de Moraes i música d’Antônio Carlos Jobim. Tot un cant a la bellesa femenina, a l’amor i amb un fons de platja, la d’Ipanema. Com altres grans cançons, l’han interpretat moltíssims artistes .
19.
El veranito.
Si hi ha un representant emblemàtic (amb faixa i cabells tenyits) de la cançó de l’estiu, tan efectiva com lamentable, és el francès Georgie Dann. A El veranito, del 2011, hi podríem sumar moltes, com ara El bimbó, La barbacoa, Mi cafetal, El chiringuito, El negro no puede, El africano ...
20.
Con Peru en la playa.
Un passeig amb el grup donostiarra Le Mans per la platja de la Concha. Una petita joia, delicada i melancòlica, que obre un dels millors discos del grup i del pop espanyol de tots els temps: Entresemana , publicat el 1994 per Elefant Records.
21.
En s’estiu.
Cançó del 1999 dels Antònia Font, inclosa al primer disc de la banda mallorquina. Un altre dels himnes estiuencs que transmeten bona energia amb una lletra i una música lluny de les estridències dels hits habituals de l’estació. La tornada ho diu ben clar: “I és que estic de puta mare d’ençà que és en s’estiu, gairebé no recordava el que és viure tranquil .”
22.
September.
Sí, setembre, concretament la nit del 21 de setembre, el moment en què l’estiu dona pas a la tardor: un amor que comença en aquell moment estrany en què tornem a la dura realitat, a més recordat des del desembre, quan la passió continua. Però Earth, Wind & Fire aconsegueix amb aquests ingredients una de les cançons que encara fan sortir tothom a ballar, als estius del segle XXI. La festa eterna, com si no hi hagués demà.
23.
In the summertime.
El 1970, el grup britànic Mungo Jerry va arribar al número 1 a molts països, també aquí, amb aquesta lloança de l’estiu més hedonista. La banda liderada per Ray Dorset va actuar a Platja d’Aro el mateix any, evidentment a l’estiu, concretament el 28 de juliol del 1970, a la discoteca Maddox, llavors propietat d’Oriol Regàs .
24.
Sapore di sale.
L’italià Gino Paoli va escriure aquesta cançó el 1963. Va ser el seu gran èxit –i això que en cara està en actiu als 86 anys i ha publicat més de 40 discos– i un dels més destacats de la música italiana contemporània. És un himne a l’estiu, a la platja, a l’amor, a la salabror del mar... Tot i que també vol simbolitzar l’accés a les vacances a un sector ampli i desfavorit de la societat italiana després de les penúries de la Segona Guerra Mundial .
16
15
7
6
8
5
17
18
10
21
24
19
11
12
9
20
22
23
14
4
13
2
3
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.