Més de mig centenar de pintors interpreten els paisatges d’Agullana

Agullana no té cap Font Moixina, i costaria trobar al seu terme un fenomen semblant al que, a finals del segle XIX, va inundar els entorns d’Olot d’una colònia fervent de paisatgistes. Però aquest poble fronterer de l’Alt Empordà no és pas menys digne de memòria que les frondositats garrotxines, i encara més per les empremtes que conserva d’un passat compartit, com el sensacional Asil Gomis, mostra del singular modernisme de comarques i última residència de Lídia de Cadaqués, o l’hospitalari Mas Perxés, on van refugiar-se bona part dels polítics i intel·lectuals catalans durant la retirada del 39.

L’historiador de l’art Enric Tubert s’ha dedicat durant més de dos anys a buscar tots els artistes tant professionals com amateurs que un moment o altre s’han sentit atrets pel paisatge d’Agullana, i n’ha localitzat 66, d’estils molt diversos, que permeten confegir una primera catalogació de prop de 260 obres, la majoria propietat de famílies del municipi o que hi tenen vincles i dels mateixos artistes. El resultat de la recerca va sorprendre el mateix Tubert, que va proposar a l’Ajuntament d’organitzar-ne una exposició a la sala de plens. Agullana pintada i dibuixada, que estarà oberta fins al 12 de setembre, reuneix, per raons d’espai, una selecció de les obres localitzades, unes 60 peces d’una quarantena d’artistes, però el catàleg editat per a l’ocasió en reprodueix fins a 130 de 54 pintors amb la voluntat que serveixi de registre metòdic de l’interès que inspira el poble, els seus masos, monuments i elements naturals singulars, com les soques sureres centenàries de Can Perxés o del Puig del Ram.

En el muntatge, s’hi ha inclòs també una tria de material imprès divers en el qual hi apareixen imatges que prenen Agullana com a tema, des de llibres i programes de festa major fins a goigs, auques i catàlegs. L’exposició s’ha organitzat en àmbits que responen a diferents escenaris o elements del poble (la plaça major, la Font d’Avall, els carrers, les vistes generals, els masos i arbres monumentals, l’Estrada i Santa Eugènia), per tal que el visitant confronti la diversitat de mirades que inspira un mateix espai, des del realisme d’un Joan Sarquella a la vena onírica de Claude Lambert, posem per cas.

Entre els artistes més coneguts, hi ha obres, a part dels esmentats, d’Antonio Federico, Frederic Lloveras, Joaquim Bech de Careda, Josep Cruañas, Ramon Barnadas, Lluís Roura o el despatx d’arquitectura de Ricard Bofill, amb un croquis del poble de l’any 1989 conservat a l’arxiu d’Agullana. Tubert adverteix que no cal buscar pretensions erudites a la recerca que ha emprès, sinó la vocació de “construir un discurs proper, adreçat a un públic ampli” unit pel mateix amor a Agullana.