Enfocant Olot
La novena edició de la Biennal Olot Fotografia es va inaugurar ahir al migdia, amb exposicions arreu de la ciutat que donen a conèixer nous talents
Des d'ahir al migdia, Olot respira fotografia pels quatre costats. La novena edició de la Biennal Olot Fotografia es va inaugurar ahir amb més fotògrafs i exposicions que mai, gràcies a la implicació de les botigues de la ciutat, que han cedit els seus aparadors. Fa dos anys, ja es va provar amb èxit aquesta iniciativa en algunes botigues, i en l'edició d'aquest estiu s'ha ampliat a més de cinquanta espais. A més, i per primera vegada, la mostra s'ha expandit fora d'Olot amb l'espai Garum, a Lliçà d'Amunt, amb exposicions de diversos fotògrafs. Pel que fa a les diverses col·leccions que es poden veure a Olot, un dels organitzadors, Joan Puigdemont, va destacar que “hi ha molta fotografia en format gran, és la tendència que segueix la gent ara mateix”. En total, es presenten 56 exposicions d'autors catalans, però també amb una presència destacada de fotògrafs de l'Estat espanyol i fins i tot sud-americans. Molts són primerencs, si bé també hi ha excepcions amb artistes de més trajectòria.
En l'acte inaugural d'ahir a l'Hospici, Puigdemont va demanar “una visita calmada” per poder contemplar amb atenció cadascun dels treballs, i la regidora de Cultura d'Olot, Anna Torrent, es va mostrar satisfeta per la funció que la Biennal fa dins el conjunt d'activitats culturals de la ciutat, “perquè del que es tracta és de promoure la creativitat, i que els aficionats agafin idees per atrevir-se un dia a llançar-se a fer un pas més”, va dir.
La mostra durarà tot el mes d'agost, i inundarà de fotografies les galeries de l'Hospici, els claustres del Carme, les sales de l'Hospital, galeries d'art, els espais culturals de la ciutat i també diversos bars i cafeteries. En aquest temps també s'organitzaran altres activitats relacionades amb la fotografia.
Aclarint conceptes (El manifest d'Olot Fotografia)
Ahir els organitzadors van aprofitar la jornada per fer públic un manifest en favor de la fotografia. En aquest manifest es volen aclarir conceptes que les noves tecnologies han imposat al món fotogràfic –tant al professional com a l'amateur– i que en certes ocasions són causa de conflicte i confusió. De la mateixa manera, no es qüestiona la qualitat dels mateixos procediments emprats ni els productes que els componen, ni molt menys la qualitat de l'obra final produïda per l'autor/fotògraf.
A grans trets, es fa manifest com diferents tipus de suports i emulsions s'han anat succeint, diferents tipus i formats de càmeres també, però sempre amb un mateix denominador: obtenir la imatge projectada per l'òptica sobre el pla focal mitjançant un producte fotosensible. Durant més d'un segle i mig, la base del material fotosensible emprada era l'argent i el seu desenvolupament, la química, fins que a finals del segle passat les tecnologies provinents del món electrònic van envair el fotogràfic, breument la magnètica i posteriorment la digital, i van substituir els halògens per sensors fotoelèctrics –els CCD–, que converteixen els valors lumínics en valors analògics elèctrics en el primer cas i, mitjançant un convertidor, en valors digitals en el segon. La nova tecnologia ha obert les portes als fotògrafs, però això no vol dir, com en alguns sectors s'ha insinuat, matar “la fotografia argèntica” i per extensió, el concepte que significa la mateixa fotografia. És per això que els autors del manifest mostren rebuig a les manipulacions directes o encobertes en contra de l'estatus de la fotografia i manifesten el seu suport a les accions individuals o col·lectives que es produeixin en pro de la mateixa, siguin a nivell conceptual, estètic, històric, tècnic o qualsevol altre.