Jugar a casa i guanyar

La Schubertíada es planifica en un semisoterrani de l’Eixample barceloní i es porta a terme a la meravellosa Canònica de Santa Maria de Vilabertran, amb la vellutada acústica de la seva volta. Al llarg dels 29 anys del certamen, el Quartet Casals ha marcat una presència vital i constant, podent dir-se que juga a casa. Així va quedar palès el diumenge 29 d’agost, en el tancament de l’edició 2021: durant tot el recital, els quatre instrumentistes intercanviaven mirades i somriures, imprimint interpretacions seguríssimes però també molt properes de les obres.

Tot arrancava plàcid amb el Quartet n. 15 de Mozart, compost el 1783 mentre la seva esposa Constanze donava a llum. Diu la llegenda que els sobtats aguts del segon moviment estan inspirats en els crits del part, que, al final, va ser un èxit, com la seva entrega per part del Quartet Casals, deixant fluir un Mozart superlatiu, cadenciós i amb filigranes centellejants: un Mozart humanista i il·lustrat, com s’està abordant en el segle XXI, diferint de la imatge del bufó que es va popularitzar, potser massa, amb la pel·lícula de Milos Forman.

La vesprada continuava amb una estrena, cosa que es desitja que passi més sovint: les Variaciones sobre una plaza en silencio y azoteas alegres, del jove pianista i compositor Daahoud Salim, nascut el 1990 a Sevilla, i que ja acumula una important carrera repartida entre el jazz la clàssica. La seva proposta va convèncer, exhalant una inspiració clarament meridional, però també quelcom tardorenca, amb diferents veus que presagiaven una miríada d’estats d’ànim.

Amb derives més melòdiques, els compositors d’avui dia semblen disposats a reconciliar-se amb el públic (o potser amb els programadors), però el llegat del segle XX està encara per revaluar i dignificar. En aquest context, la figura de Xostakòvitx emergeix com un dels principals paradigmes i per això vam escoltar el seu emblemàtic Quartet n. 11, carregat d’un lirisme dens, incisiu, a vegades espectral. Completat el 1966, es tracta d’una obra de maduresa d’un compositor que en realitat sempre ha estar madur, potser a causa de les adversitats que ha hagut de suportar.

Això de jugar a casa i guanyar és avantatjós, però el públic també sent la comoditat de demanar bisos. En resposta, els músics van lliurar peces de Bach i Schubert, que no podien ser diametralment més oposades: la primera, pur recolliment; la segona, ona expansiva. En ambdós casos, però, les notes van omplir la nau de Vilabertran amb profunditat. Quasi 300 anys de música repassats, per reiterar el Casals com l’epítom del quartet de cordes.

El concert del Quartet Casals va cloure l’edició amb més concerts en la història de la Schubertíada: 29 entre Barcelona, Gaubea (Àlaba) i l’Alt Empordà, on han tingut lloc 19 concerts, en 16 dels quals s’han exhaurit les entrades. El 2022, la Schubertíada celebrarà la seva 30a edició i ja han confirmat la seva participació noms habituals del festival com ara Matthias Goerne, Andrè Schuen, Juliane Banse, Katharina Konradi i el Quartet Casals.