Temporada Alta del milió
Si es venen les 39.000 entrades d’enguany, el festival vorejarà el primer milió d’espectadors en aquests 30 anys
Els 30 anys del Temporada Alta es viuran amb la constància habitual sense gaires festes (es va plantejar alguna acció de carrer com la Cerimònia del foc, de Carabosse, el 2015, però ni les limitacions per la Covid ni el pressupost ho feien viable). Torna, això sí, la programació internacional en escena (15 títols, procedents de 14 països), a diferència de l’any passat, que va arribar només en línia. Es convoquen, novament, noms com Oskaras Korsunovas, Christoph Marthaler, Romeo Castellucci o Christiane Jatahy. També es reforça la faceta d’aparador per a produccions i muntatges que posteriorment faran temporada a Catalunya (25 estrenes absolutes, i 18 més en l’àmbit català). De les 106 funcions previstes, 26 són coproduccions, l’aposta més forta de totes les edicions, segons el seu director, Salvador Sunyer. Seixanta títols de la cartellera són de factoria catalana. La trentena edició del Temporada Alta programarà més de 150 funcions del 8 d’octubre al 13 de desembre, entre Salt, Girona i puntualment Bescanó, Banyoles, Palafrugell o Torroella de Montgrí. Les entrades es posen a la venda dijous vinent. Només n’hi ha 39.087 a la venda, ja que es manté el 70% d’aforament com a mesura contra la Covid. Sumades a les 953.713 de les 29 edicions anteriors, vorejarà el milió d’espectadors en els primers 30 anys.
Aquest 2021 es repetirà el programa A Distància, inventat l’any passat per donar entrada als projectes internacionals dins del festival, principalment. Enguany, hi haurà una quarantena de peces al catàleg i se n’encarreguen d’altres pensades per provar nous formats (a companyies com la brasilera Jatahy o els mexicans de Lagartijas Tiradas al Sol). També es repeteix el Torneig de Dramatúrgia en streaming, com l’any passat.
El Temporada Alta defensa la internacionalitat per convertir-se en referència de programadors i altres festivals europeus. També permet que s’impulsi el talent català més enllà dels Pirineus. I busca hibridacions internacionals, com la de l’estrena en què el director lituà Oskaras Korsunovas dirigeix un repartiment d’actors catalans en la posada en escena de L’oncle Vània. Una operació que ha donat molt bons resultats fins ara amb exemples com els de Kristian Luppa (Davant la jubilació), Guy Cassiers (La neta del Sr. Linh) o Gabriel Calderón (Història d’un senglar). Sunyer espera que Jatahy signi en breu en una coproducció d’aquest perfil i també avisa que enguany Romeo Castellucci demana la participació de 25 actors i voluntaris de Girona per a la funció de Bros. Sergio Blanco, que intervé en el darrer curt per presentar aquesta edició, també presenta Divina invención.
Alain Platel torna amb la revisió de Gardenia - 10 anys després, una nova mirada a la transsexualitat, i Cassiers posa el seu Antigone in Molenbeek + Tiresias, que l’any passat només es va poder veure en el canal A Distància. Va ser així com el director del festival d’Avinyó va veure Sonoma de La Veronal (que enguany també es veurà en directe) i els va convidar a actuar al Palau dels Papes, la primera vegada que una formació catalana accedeix a aquest escenari mític del festival d’Avinyó. Un altre dels noms imprescindibles d’enguany és Angélica Liddell, amb l’estrena de Terebrante, que parteix del món del flamenc.
Pel que fa a la producció del país, Sergi Belbel rescata a Final de partida Jordi Boixaderas (que havia renunciat fa uns anys al teatre). Repeteix Àlex Rigola (l’artista més prolífic en aquest festival) amb una proposta novament minimalista: Ofèlia. Xavier Albertí dirigeix Pere Arquillué amb un nou text de Josep Maria Miró: El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc. L’exdirector del TNC també presenta La mala dicció, un nou joc enginyós de paraules de Jordi Oriol. La nova directora del TNC, Carme Portaceli, presenta La Víctor C (en referència a Víctor Català) i Sílvia Munt proposa una peça còmica (Les irresponsables) de Javier Daulte.
El Temporada Alta defensa la creació contemporània, per donar oportunitat a debuts com el de Marina Baixas i Júlia Mata (Fulla blanca) així com per ensenyar-ne altres de més consolidats com ara La Calòrica, que repesca Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I i també amb Arbres, vodka i naus voladores (que es va veure en dues sessions al CCCB). També repetiran noms com l’Agrupación Señor Serrano (The mountain) i Macarena Recuerda (That’s the story of my life), i s’estrenen Juana Dolores (amb Massa diva... i amb un dispositiu en línia per l’A Distància), Enric Montefusco (Viaje al centro de un idiota) o Glòria Ribera (Parné).
El Temporada Alta manté complicitats habituals amb Mal Pelo (Highlands) o Ferran Joanmiquel (El·lipsi, que fa referència a la Covid, o Cent dies i cent vides, que repassa la vida de Frederica Montseny). Es va intentar presentar la celebrada Mare de sucre, de Clàudia Cedó, sense èxit; està garantida funció dins de la temporada. Ella sí que hi serà amb un muntatge verbatim sobre una temàtica similar: Els àngels no tenen fills. No hi va haver tampoc sort amb La Font de la Pólvora de Llàtzer Garcia, una peça de teatre document estrenada al TNC que denuncia l’aïllament del veïnatge del barri de la Pólvora a Girona: tot i que l’obra es va fer amb actors professionals, reprendre l’obra obligava a assajar-la de nou i, sense més teatres interessats a programar-la, tot i la voluntat del TNC, segons assenyala Sunyer, no va ser possible reprogramar-la.
De circ, es convoca els Eia (NUYE), així com Leandre Ribera (N’imPORTE quoi), Animal Religion (Fenomen), Carla Farreny (Tour) Aïtal (Saison de Cirque) i la neta de Charlot, Victoria Thierrée Chaplin, que crea un món oníric (Bells & Spells). En dansa, es torna a convocar Rocío Molina, repeteix Niño de Elche amb Israel Galván i debuta Lorena Nogal (ànima de La Veronal de Marcos Morau). Gràcies a un dels programes europeus vinculats al Temporada Alta, es programa una coreografia de dansa urbana a la plaça de la Catedral (Mirrors of human nature) amb joves lituans i gironins.
Pel que fa a música, Sílvia Pérez Cruz fa la tercera versió del seu concert (Género imposible), Sopa de Cabra celebra també els seus 30 anys, i fitxen pel festival aquest any Albert Pla, Ara Malikian, Gilberto Gil i Joan Dausà.
Un escenari previst que no compleix amb la urgència
Salvador Sunyer té clar que els recursos cal destinar-los al contingut, no als continents: és un contrari a la despesa en la construcció de teatres. Tot i així, fa temps que demana una nau de grans dimensions (escenari de 20x20 metres i platea per a 600 espectadors) per rebre teatre internacional. Avui, que el projecte d’El Canal, a Salt, sembla que s’ha desencallat amb un director que vol muntar-hi una fàbrica de creació per tot l’any, cal disposar d’aquest equipament.
Ahir, l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va aclarir que s’ha iniciat la redacció d’un projecte per rehabilitar el Cinema Modern. Però ja es veu que aquest nou equipament mai podrà respondre a les demandes del festival perquè és impossible que disposi de les mides pautades per Sunyer. Madrenas reconeixia que, un cop aprovat el projecte, caldria trobar-hi finançament per rehabilitar-ho. Però Sunyer insistia que si no tenia aquelles mides no resoldria la demanda. El projecte de rehabilitació del Cinema Modern preveu que el nou escenari serà un complement del Municipal per a peces de dansa.