Descobertes les restes d'un nou vaixell romà a Begur
Els arqueòlegs del CASC troben fustes de l'estructura d'una nau d'època imperial
Al mateix indret ja s'havien localitzat vestigis d'embarcacions romanes i medieval, però només dels carregaments
Els arqueòlegs del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) han descobert les restes d'un nou vaixell romà a la cala d'Aiguablava de Begur (Baix Empordà). Les prospeccions que s'han fet a principi d'estiu en aquest punt d'ancoratge han permès descobrir les restes d'aquest nou derelicte –el terme que utilitzen els arqueòlegs per anomenar els vaixells enfonsats–, que s'excavarà en profunditat en properes campanyes.
L'arqueòleg del CASC i director de l'excavació, Gustau Vivar, ha concretat que les restes pertanyen a un vaixell romà d'època imperial, datat al segle II després de Crist (dC).
Aquesta nova descoberta, a més, té una importància cabdal. I és que, per primera vegada, s'ha trobat fusta conservada del buc d'una nau en aquest fondejador. En concret, una quaderna i dos taulons. “De la resta de vaixells, només havíem trobat el carregament, principalment àmfores, però ara per primera vegada hem recuperat fusta d'època clàssica”, concreta Vivar. Un element que poques vegades es conserva en derelictes d'aquesta antiguitat per l'acció dels organismes xilòfags.
En principi, la d'aquest estiu havia de ser la quarta i última prospecció que es feia a la zona. Però les prospeccions que s'han fet en un racó de la cala, que fins ara no s'havia explorat, han permès descobrir l'existència d'un cinquè derelicte.
Noves campanyes
Aquesta descoberta obligarà a replantejar la propera campanya d'excavacions. “La nostra idea era acabar aquest any la prospecció de tota la cala d'Aiguablava, que és la primera del litoral català que explorem en tota la seva extensió”, indica l'arqueòleg. Ara, però, la descoberta d'aquestes restes comportaran que es programin noves campanyes al jaciment de Begur.
La intenció és excavar aquesta nova àrea a partir de l'estiu vinent. La situació exacta dels vestigis però, es guarda zelosament per salvaguardar-los de l'espoli. “Quan obrim en extensió podrem documentar el vaixell, veure quines restes en queden i, a partir d'aquí, explicar la seva història; d'on venia, què transportava, qui formava la tripulació i on podia anar a comerciar”, afegeix Vivar.
Una cala amb sorpreses
La zona on s'ha fet la troballa, la cala d'Aiguablava, és coneguda pels investigadors per ser una de les més prolífiques en restes arqueològiques. De fet, se sap que ja s'utilitzava com a punt d'ancoratge almenys des del segle III abans de Crist (aC), perquè es trobava al costat d'un dels punts geogràfics més difícils per a la navegació a vela, el Cap de Begur.
Els vaixells feien servir la cala com a refugi abans de que les condicions fossin propícies per sortejar aquest cap, però a vegades s'emportaven una desagradable sorpresa, “i és en aquest temps d'espera, si hi havia un temporal de llevant i els arrossegava contra les roques, quan es podien arribar a enfonsar”, concreta el director de l'excavació. A més de les restes descobertes aquest 2010, fins ara s'han trobat quatre derelictes més a la mateixa cala, dels quals només se n'ha conservat la càrrega i estris de la tripulació, com ara atuells de cuina.
Es tracta de tres vaixells romans –un de finals del període republicà, del segle II aC; un de l'època de l'emperador August, al segle I aC; i un altre d'imperial del segle I dC. El quart, és medieval, en concret del 1412.
El CASC porta a terme cada any diverses campanyes arreu del litoral per documentar i protegir el patrimoni submergit de Catalunya. Aquest any la campanya arqueològica del Thetis ha salpat des de Begur i arribarà a bon port a Deltebre, on s'hi estarà fins al mes d'octubre excavant un vaixell que va embarrancar davant la costa del Delta durant la guerra del francès.
El Triunfante
Després de les prospeccions a Begur, el CASC està ara excavant les restes del vaixell de guerra Triunfante, que va embarrancar a la badia de Roses (Alt Empordà) la nit del 5 de gener del 1795. Precisament, el Thetis ja es troba treballant en aquesta zona, on s'hi estarà fins a finals d'agost.
En aquest cas els arqueòlegs subaquàtics estan estudiant a fons l'arquitectura naval de la navili, perquè aquesta es va construir amb una tècnica molt específica. El Triunfante va ser construït a Espanya, però seguint el sistema anglès, que a finals del segle XVIII estava permetent als britànics obtenir l'hegemonia naval enfront d'una armada espanyola que, tot i haver estat predominant, amb els anys s'havia tornat obsoleta.
Amb la finalitat de renovar la flota, el científic i mariner espanyol Jorge Juan va protagonitzar una agosarada operació d'espionatge per, de la qual el Triunfante constitueix ara una prova material.