Girona se situa en el mapa de la meteorologia històrica

El 2 de febrer del 1851 al diari El Postillón es recollia la temperatura a la ciutat de Girona: 8 graus a l’exterior al migdia segons l’escala del termòmetre de Beaumur. Les primeres referències d’observació instrumental a Girona es remunten al 1847 però no es faran sistemàtiques i completes fins al 1882 quan s’edifica la torre meteorològica a la seu de l’antic institut al carrer de la Força a través del catedràtic de física i química Bonaventura Ribera; són els orígens de l’Observatori Meteorològic de Girona. Fins a la seva mort, el 1888, Ribera pren dades de l’estat de l’atmosfera de manera periòdica que es publiquen a la premsa. No és l’únic observatori que hi ha a la ciutat a finals del segle XIX, ja que per la premsa es té constància de presa de mesures a l’Academia Gerundense, l’Òptic Colodon i al Seminari. És el 1911 quan el servei a l’observatori de l’antic institut esdevé un referent i de manera gairebé ininterrompuda fins al 1978.

Amb aquesta llarga tradició d’observació del clima, Girona ha fet ara un pas més amb la digitalització del fons documental de l’observatori gironí, consultable a través del web de l’ Arxiu Històric de Girona (AHG). Amb aquest projecte, que es va acordar a principis d’any entre el Servei Meteorològic de Catalunya i l’AHG, Girona se situa en el mapa al costat de ciutats amb observatori centenari, com en el cas del Fabra a Barcelona o el de l’Ebre, Moià i Tivissa, tal com van destacar els promotors de la iniciativa.

El director de l’AHG, Joan Ferrer, va recalcar que la digitalització ha permès preservar documents de “qualitat molt bàsica i de gran format que es deterioraven per si mateix i la seva manipulació provocava estrips”. El fons de l’observatori gironí es podia consultar presencialment a l’AHG des del 1992 i ocupa quinze caixes. Amb la digitalització són 12.670 imatges. S’hi poden trobar sobretot fulls d’observacions meteorològiques diàries des del juliol del 1911 fins al gener del 1978. Marc Prohom, cap de l’àrea de climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya, va donar valor al fet que les variables recollides permetin aprofundir en el coneixement de l’evolució del clima a la ciutat. Així no només hi ha la màxima o la mínima, sinó també dades qualitatives com ara l’estat del cel. Prohom va ressaltar la metadada, formada per la correspondència, factures sobre la compra d’instruments, que no són dades menors, ja que informa dels canvis en l’equipament, que pot influir en la mesura, o també les instruccions, dels anys 40, que havien de seguir els responsables de l’observatori a l’hora d’acceptar nou personal: “Era un interrogatori, el que havien de preguntar, per saber els antecedents polítics.”