Jaume Planas situa al Port de la Selva el paradís perdut d’un home en crisi
L’escriptor blanenc, que va ser guanyador dels premis Recvll de periodisme (2016) i de retrat literari (2020), debuta en la novel·la amb ‘Aiguamarina’
Com llançant un llarg sedal d’extrem a extrem de la Costa Brava, l’escriptor blanenc Jaume Planas Perxachs (1977) ha publicat recentment la seva primera novel·la, Aiguamarina (Gent i Terra), que té com a escenari principal el Port de la Selva, el poble del seu pare. Aquest és el seu primer llibre, però el currículum literari de Planas inclou diversos reconeixements, entre ells dos premis Recvll: el de periodisme del 2016 i el de retrat literari del 2020, aquest últim per Un weekend prop de l’estany, dedicat al grup banyolí de rock Kitsch. Planas va escriure Aiguamarina fa 20 anys, però el va recuperar fa tres “per practicar-li un lífting a consciència”.
Aiguamarina és la història d’un home de mitjana edat en crisi, perquè el seu matrimoni fa aigües i per una altra raó, més profunda, que té a veure amb “aquells records d’infantesa i adolescència, sovint metzinosos, on sovint es refugia enyorant aquella època sense els maldecaps de la vida adulta, s’esmicolen en el present quan s’adona que els protagonistes d’anècdotes i llegendes que habitaven aquells relats han mort o envellit o tan sols són una ombra del passat a l’haver mutat de tal manera que ara no els reconeix i li semblen uns veritables estranys”, segons la sinopsi elaborada pel mateix autor, que reconeix un deute literari: “El títol l’he manllevat d’un bellíssim poema de Josep Maria de Sagarra (il·lustre estiuejant del Port de la Selva) perquè un dels seus versos –«No mudar-me del lloc platejat d’aquesta cala»– explica l’enyorança que pateix l’Eloi, el protagonista, per aquell poble mitificat de la seva infantesa i adolescència, un refugi, un paradís perdut”, diu Planas, que mai no ha viscut ni estiuejat al Port de la Selva, però que sí que ha fet servir en el llibre algunes velles anècdotes del poble que li havia explicat el seu pare. Jaume Planas ja ha presentat el llibre en públic, primer al Port de la Selva i més recentment a Blanes.
Aiguamarina, un color que com el blues reflecteix el to malenconiós que domina la narració, concentra la seva acció “mínima” en un sol dia, quan el protagonista retorna al seu poble natal per un tema familiar i allà iniciarà un “viatge interior a la seva arcàdia personal, un món que ja no existeix”, amb un plantejament semblant al de la pel·lícula Cinema Paradiso, de Tornatore, però en terres empordaneses.
