Uniformes impunes

Com una germandat. Els agents de policia formen part d’un cos, com una estructura compacta, que realitza, aparentment, allò que se li encarrega sense qüestionar-ho. Són el braç executor i se senten forts i segurs. Per això, comentava Romeo Castellucci en la presentació a l’Ateneu Barcelonès ahir al matí, “quan veiem un uniforme ens sentim inferiors i culpables”. Bros es representa avui i demà (20h) a El Canal, dins del Temporada Alta . Aquesta obra és un dels reclams per atrapar programadors internacionals aquest cap de setmana, en què es fa coincidir un grapat de produccions contemporànies autòctones.

A hores d’ara, hi ha inscrits 82 programadors de vuit països, una xifra similar al centenar que sovintejaven les darreres edicions (l’any passat es va anul·lar a conseqüència de la pandèmia). Enguany, a més, del 25 al 27 de novembre, hi haurà una nova fornada d’una desena d’espectacles contemporanis a mostrar a professionals internacionals arran de la trobada Satèl·lit IETM (que ja hi ha confirmats 142 inscrits). El Temporada Alta acull aquesta xarxa internacional d’arts escèniques contemporànies que, enguany, rep el suport de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) i l’Institut Ramon Llull.

Castellucci es trobava ahir amb una vintena d’actors no professionals (que responien a una tipologia concreta per equipar aquest cos de policia) per explicar-los la cartografia del muntatge. Els actors reben les indicacions a través d’un audiòfon. L’espectador ho veu però no sap quines ordres se’ls transmet. En tot cas, la idea és que hi hagi una coreografia d’accions que no doni espai a la consciència de cada agent. No tenen temps per pensar.

Angelica Liddell també presenta una coproducció (tot just estrenada fa poques setmanes). Terebrante remarca la imatge icònica radical a través del flamenc en la figura del cantaor Manuel Agujetas. No hi ha text tampoc, ni es mourà per la composició habitual de cante, guitarra i palmas i baile. “Qui s’ho esperi, en sortirà decebut”, advertia la creadora. La Veronal també presenta, finalment, Sonoma al Temporada Alta, un any i mig després de l’estrena al Grec i quan se li augura una notable gira després del seu èxit en el pas pel Festival d’Avinyó.

Les altres 8 propostes

Compartint aquests tres caps de cartell s’ha convidat muntatges de llenguatge propi. És el cas de José Antonio Portillo (el Temporada Alta ha programat els seus dos títols anteriors i ha produït, ara, A pie; l’Agrupación Sr. Serrano (The mountain), uns clàssics al festival; L’híbrid RRR (entre Frederic Amat, CaboSanRoque i La Veronal); el site specific coreogràfic Elogio de la fisura de la ballarina (insubstituïble a La Veronal) Lorena Nogal; Andrea Díaz (M.A.R. amb la mirada externa de Xavier Bobés); Andrés Collado (Crisálida), que ja va sorprendre al Sismògraf; David Espinosa (Conferència espectacular,) i Macarena Recuerda (That’s the story of my life, estrenat el 2010 als Radicals Lliure, un cartell que també sovintejava Espinosa en clau performàtica). Portillo celebra que A pie, inspirat en el cercle de la vida i amb la participació de grups de mediació, incita el públic a ser actiu. Un aspecte que ell valora com a espectador fidel d’aquest festival.