La ‘literamúsica'

Potser la pirateria i el ciberespai van matar la indústria del disc, però la música té més presència que mai en la vida diària. Qualsevol pàgina que es baixa d'internet proposa una banda sonora o una notícia pop, el Youtube ha disparat la visita de vídeos d'artistes, amb la tele digital tothom té accés a tres o quatre canals de clips i tots els mòbils sonen a cançons.

Fins i tot la literatura va farcida de música. La novel·la Retrum (La Galera), de Francesc Miralles, inclou en les accions dels personatges referències de Jim Morrison, Joy Division o The Clash, com a part de la descripció, per ajudar a visualitzar i a sentir el que succeeix. És evident que el format idoni de Retrum, per molt bonic que sigui en paper, seria en llibre electrònic. D'aquesta manera, amb els links corresponents, es podria llegir el text amb la música que proposa l'autor, i la comprensió de l'obra seria més completa. O no estem disposats a acceptar amb naturalitat la literamúsica?

De tota manera, us proposo anar més enllà. Crec que una lectura fantàstica per a aquest estiu és El compositor de tormentas (Plaza & Janés), d'Andrés Pascual. L'escriptor de la Rioja, autor del bestseller El guardián de la flor de loto, ens proposa la història d'un geni compositor que somnia tocar amb l'orquestra de la cort de Lluís XIV. Per aconseguir-ho, la seva missió és transcriure la melodia de l'ànima. Algú sap com descriure-la? Aquest és un dels punts brillants d'Andrés Pascual. Ha construït una entretinguda novel·la plena de música on només el lector és capaç de posar-li els acords que requereix. Així, és impossible que ningú pugui repetir la lectura de l'altre.