Toni Gadea, mestre del ritme
Bateria i mestre de bateries, Gadea va morir al novembre, després de gairebé 60 anys de carrera
El 15 de novembre, va morir, als 71 anys, el bateria Toni Gadea, músic de llarga trajectòria i, pel que diuen aquells que el van conèixer, bona persona, alegre i amable, que “mai no tenia un no per a ningú”, com recordava una de les seves moltes alumnes. Perquè Gadea va ser, literalment, un mestre del ritme, professor de bateria durant molts anys, sobretot a l’escola de música de Palafrugell, la localitat on residia. Nascut a Figueres el 1950, Gadea va fer els primers passos amb l’instrument de molt jove, amb només 12 anys –per això, els seus companys li deien “el nen”–, com a membre de l’orquestra Ritmos, habitual al Casino Menestral Figuerenc, a la piscina de Girona i a les festes de molts pobles. Als 14 anys, Gadea va entrar a formar part del conjunt figuerenc Mauné y sus Dinamiks, una “formació professional amb esperit juvenil”, com la van definir Fredi Faure i Xavier Juanhuix en el llibre Peluts, rockeros i ye-yés a la Girona dels 60. Posteriorment, Gadea va formar part de l’orquestra Maravella –a partir del 1968 i durant vint anys– i la Xavier Cugat, abans d’impulsar el seu projecte més personal, l’orquestra Gerunda, des del 1990 fins al canvi de segle. Després, també va tocar amb la Metropol, amb grups d’havaneres com ara Terra Endins i Port Bo –en l’espectacle A prop del mar, amb Nina, Pep Poblet i Antoni Mas–, amb la cantant palafrugellenca Neus Mar i, entre molts altres projectes, amb l’orquestra simfònica de Munic, tocant jazz simfònic, formant part d’un trio experimental amb el flautista Claudi Arimany i col·laborant amb la simfònica de Cobla i Corda de Catalunya. Amb una sòlida formació –va estudiar percussió clàssica al conservatori del Liceu–, Gadea era un músic molt inquiet i un enamorat del jazz. Algunes d’aquestes dades provenen de l’article que Lluís Maimí li dedica en l’últim número de la Revista de Palafrugell, juntament amb altres emotius escrits de Rita Ferrer i Miquel Ferrer, de l’escola de música de Palafrugell, i d’Evarist Puig. També a les xarxes han estat nombroses les reaccions a la seva mort, com ara l’article Toni Gadea, el gladiador de les baquetes, escrit per Pau M. Ballart a la revista digital Fets i gents de la vila del peix fregit . Com el recorda el bateria bisbalenc Toni Molina, que va rebre classes de Gadea quan més ho necessitava, anímicament parlant: “Ell em va despertar les ganes de seguir aprenent.” Un mestre .
