La revolució dels vell diaris

Els investigadors de fa quinze, vint, trenta anys encara recorden, amb més estupefacció que nostàlgia, la roda de maneta amb què havien d’anar passant les pàgines dels microfilms per consultar certa premsa històrica massa delicada per tolerar més la consulta en paper. Era una tortura lenta i alhora fascinant, com intentar reconèixer una cara familiar posant un negatiu a contrallum, de la qual sorties amb els ulls botits i el canell electritzat. Alguns arxius, amb una paciència de bou, havien fet un assaig de buidatge hemerogràfic que els soferts usuaris podien consultar en vells calaixets de fusta atapeïts de fitxes que només molt de tant en tant els procuraven l’emoció d’una troballa. El més comú era haver de consumir hores i hores en sales de consulta penombroses, omplint formularis per sol·licitar cada un dels toms que necessitaves, sovint de la mida d’unes estovalles, i anar passant pàgines, dia per dia, mes a mes, any a any, amb una llibreteta al costat on, al final de la jornada, potser havies anotat un parell o tres de paràgrafs aprofitables. Aquest calvari es va acabar, almenys per als investigadors gironins, el 20 de desembre del 2006, avui fa quinze anys, quan el Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions (SGDAP) de l’Ajuntament de Girona va activar l’aplicació que posava de cop a disposició de qualsevol usuari que hi estigués interessat, sense haver de sortir de casa, un total de 433.116 pàgines provinents de les col·leccions hemerogràfiques municipals, amb els corresponents motors de recerca per fer drecera. La mesura no només beneficiava els investigadors i particulars, sinó que garantia la conservació d’una documentació de naturalesa fràgil tant per la seva antiguitat com per la volatilitat amb què havien estat impresos, sovint amb paper de baixa qualitat i que arribaven ja desgastats a l’arxiu després de passar de mà en mà.

El major nombre de pàgines digitalitzades per l’Arxiu Municipal en el moment de la creació del servei virtual d’hemeroteca, més del 90%, corresponien al Diari de Girona i a les capçaleres que l’havien precedit (Los Sitios de Gerona, El Pirineo i el Diario de Gerona), que abraçaven un segle d’informació, del 1889 al 1989, però l’interès que va despertar entre els usuaris va animar els arxivers a ampliar l’oferta per mitjà de convenis amb altres empreses editores. D’aquesta manera, el 25 de maig del 2007 es va signar un acord amb Hermes Comunicacions SA que permetia incorporar les capçaleres Punt Diari i El Punt, des de la seva fundació, a més de la revista Presència, des del 10 d’abril de 1965, i les editades amb la capçalera El 9 Esportiu de Catalunya, des del 2002, a les quals es va incorporar amb posterioritat la digitalització de l’Avui (1976-2011). Aquests convenis preveuen, a més, l’actualització constant del material digitalitzat, amb la incorporació dels exemplars publicats l’any anterior per tal de garantir la continuïtat de la consulta.

Però tant o més important que aquesta aposta per mantenir viva i accessible la informació més propera al lector, ho és la política de digitalització de capçaleres històriques: de les 28 que van posar-se a disposició del públic al llarg de la primera dècada del servei, s’ha passat a 103, que corresponen a 93.394 exemplars de diaris i revistes i un total de 3.223.840 pàgines digitalitzades i accessibles a través del sistema OCR (Reconeixement Òptic de Caràcters). Les últimes dades de què disposa l’ SGDAP sobre la utilització del servei confirmen l’interès que desperta: 115 usuaris consulten la premsa digitalitzada cada dia (41.975 anuals), que visualitzen unes 1.200 pàgines diàries (438.000 per any). Els interessos són múltiples, i van des de la simple curiositat per rememorar alguna dada del passat viscut, fins a la recerca obsessiva de referències sobre personalitats o esdeveniments històrics que abans calia buscar enterrades en tones de paper vell. L’efecte, en tot cas, és el mateix: el maltractadíssim periodisme reneix com una eina indispensable per saber on som i cap a on voldríem anar.