Declaren Bé Cultural d’Interès Local l’Asil Gomis d’Agullana

L’Asil Gomis d’Agullana ja està protegit com a Bé Cultural d’Interès local en virtut de la competència que tenen els consells comarcal per declarar aquests BCIL en béns de municipis amb una població de menys de 5.000 habitants. Aquest és el cas del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, que va establir com a BCIL aquest edifici modernista d’Agullana en una validació en què van estar conformes tots els regidors del ple presents en l’edició del mes de desembre celebrat dimarts d’aquesta setmana.

L’Asil Gomis és una edificació d’estil modernista, que, això sí, ha perdut els elements de decoració originals de la façana i que està situat a l’entrada del poble. Lluís Gomis en va fer l’encàrrec al voltant del 1910 a un arquitecte del qual no se sap la identitat. El projecte, a la mort de Gomis, va caure en l’oblit. El 1918, en contraure matrimoni la vídua Gomis, Teresa Pallejà, amb Josep Parellada i Faura, el projecte es va reprendre i la primera pedra de l’edifici es posà el 9 de novembre del 1919.

El 30 d’abril del 1932, Josep Parellada, en nom de la seva dona, en va fer donació perpètua a Josep Yrla, comissari delegat a Girona de la Generalitat de Catalunya. Les condicions de la donació es fixaren en un document del 20 d’abril del 1932, i entre altres coses comprometien a acabar les obres en el termini d’un any i a donar preferència a les persones grans d’Agullana i dels pobles veïns de Cantallops, Capmany, Darnius, la Jonquera, Maçanet de Cabrenys i la Vajol.

La Diputació de Girona va acceptar la donació el 27 d’abril del 1932 i el seu arquitecte, Emili Blanc, va dirigir les reformes. El mes de febrer de l’any 1937 van arribar les asilades i el personal de servei. Entre tots sumaven un total aproximat de cent persones.

L’asil va funcionar durant 32 anys, fins que el centre es va tancar el 18 de febrer del 1969. Des del 2011, l’Asil Gomis torna a funcionar com a centre de dia, ara de titularitat municipal.