Mor l’escriptor i polític Antoni Dalmau
L’escriptor i polític Antoni Dalmau Ribalta (Igualada, 1951), que va ser president de la Diputació de Barcelona entre el 1982 i el 1987, va morir ahir, arran d’un accident a casa seva.
Dalmau va iniciar la seva carrera política durant la Transició i va ocupar diversos càrrecs públics fins al 1999, sempre vinculat a les sigles del PSC, partit que va abandonar el 2013 per desavinences amb la cúpula. Va ser regidor de la seva ciutat natal en dos períodes diferents, 1979-1983 i 1987-1991, entre els quals va exercir com a edil de l’Ajuntament de Barcelona.
L’any 1979 també va ser elegit diputat provincial, i entre el 1982 i el 1987 va presidir la Diputació de Barcelona. Sota la seva presidència es va dur a terme la reforma administrativa d’aquesta institució, es va cedir el Palau de la Generalitat al govern autonòmic i es va construir una nova seu per a la Diputació a l’edifici Can Serra, entre d’altres accions.
Va ser diputat al Parlament entre el 1988 i el 1999, vicepresident de la cambra catalana entre el 1988 i el 1995, i president de la comissió de cultura del Parlament català fins al 1999.
Molt vinculat al món cultural, entre el 1988 i el 2013 va dirigir la Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona, i també va fundar la publicació Revista d’Igualada.
En la seva faceta d’escriptor, Dalmau és autor d’una vintena de títols, entre novel·les i assajos de divulgació històrica, molts dedicats als càtars i també a l’obrerisme, la Setmana Tràgica i la Guerra Civil. Destaquen títols com Capsa de records, Naufragis quotidians, L’amor de lluny, Primavera d’hivern i Terra d’oblit. El vell camí dels càtars (premi Néstor Luján), entre d’altres.