Mil obres de museu

El no tan llunyà any 2017, el Departament de Cultura de la Generalitat va destinar 115.000 euros a la compra d’obres d’art històriques. Amb aquesta quantitat tan misèrrima no tenia cap possibilitat d’incorporar peces d’alt interès que dia sí i dia també surten al mercat. Com un retrat renaixentista d’Alfons el Magnànim valorat en 150.000 euros que l’any passat sí que va poder adquirir perquè va augmentar el pressupost fins al milió d’euros.

L’increment de recursos el van notar totes les partides adreçades a potenciar les col·leccions dels museus catalans: la d’art contemporani va superar els 500.000 euros (el 2017 no va arribar ni als 150.000); la de fotografia va ser de 341.000 euros (davant dels tristos 8.000 que s’hi van invertir el 2017), i la de còmic i il·lustració, de 122.000 euros (el 2017 i encara el 2018, no tenia cap pressupost).

La política de compres de la Generalitat s’ha girat com un mitjó en pocs anys. El 2020 la tendència ja va ser una altra, però ha estat el 2021 que ha fet el salt que el sector tant esperava (i necessitava). “Un país sense adquisicions és un país sense memòria”, va exclamar ahir el director del MNAC, Pepe Serra, com a preludi de la presentació del botí d’obres que es van incorporar l’any passat als fons públics. Un total de 1.023 que s’han repartit a institucions de tot el país.

El relleu de marbre amb el rostre de perfil d’Alfons el Magnànim, la més cara de totes, se l’ha quedat el MNAC, com també un conjunt de vuit joies centenàries del taller de Lluís Masriera que estaven a punt de vendre’s a fora. Però la taula de Sant Romà (segle XV) de Joan Gascó és per al Museu Episcopal de Vic. El fons personal del polític Heribert Barrera s’ha evitat que caigués en mans estranyes desant-lo a l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), on també es conservaran més de 200 negatius de vidre de l’èxode espanyol a França del fotògraf Auguste Chauvin. A través de la donació, l’ANC ha ingressat els arxius de l’arquitecte Oriol Bohigas i de l’actriu Montserrat Carulla, entre molts més. I un altre fons, aquest però comprat, el de l’escriptor Paco Candel, tindrà per llar la Biblioteca de Catalunya.

En art contemporani, s’han adquirit 44 obres de noms imprescindibles de la creació catalana actual, com Nora Ancarola, Eugènia Balcells, Joaquim Chancho, Anna Dot, El Palomar, Carles Hac Mor, Fina Miralles, Jordi Mitjà, Mabel Palacín i Perejaume. Criteris? No menystenir l’art fet per dones. També una mirada ampla de tot el teixit de museus i evitar privilegiar, per tant, el de capçalera, el Macba. I tenir sensibilitat per la dura situació en temps de paràlisi pandèmica, no només dels artistes, sinó també dels galeristes que els representen. A Chiquita Room, per exemple, s’han comprat obres de Teresa Estapé (per al Macba) i d’Isabel Banal (per al Museu Abelló de Mollet). “Va ser una de les millors notícies de l’any per a nosaltres”, diu la seva directora, Laura González.

La col·lecció de fotografia de la Generalitat s’ha reforçat amb el treball de 47 autors. Aquí sí que els homes han guanyat per golejada (35: Jean Marie del Moral, Fernando Prats, Francesc Fàbregas, Manuel Outomuro, Julio Ubiña, Ferran Garcia Sevilla...), però de dones hi ha entrades tan benvingudes com la de les precursores Mey Rahola i Palmira Puig, reivindicades molt recentment, i la de la joveníssima Paula Artés, de 25 anys, de qui el Museu Morera de Lleida disposarà d’una dotzena d’imatges del seu potent projecte d’investigació de les casernes, actives però invisibles, de la Guàrdia Civil a Catalunya.

El del còmic és un cas a part. “Ara comença a tenir una consideració artística i patrimonial”, emfasitza Jaume Vidal, membre de la comissió que es va crear per revertir l’apatia que regnava, i que ell mateix explica les conseqüències que va tenir: que es van perdre un munt de llegats, alguns perquè van marxar del país i d’altres perquè van anar a parar al contenidor de la brossa. Missió: construir un relat “transversal”. Enguany s’han salvat originals de nou firmes, pioneres com Núria Pompeia amb el seu icònic llibre Maternasis, o Anna Maria Smith, la germana de l’artista Ismael Smith. També s’ha apostat per l’underground: Miguel Gallardo i el seu Makoki. S’ha dignificat un Miquel Fuster que va reflectir en un colpidor treball la seva vida de sense sostre. I s’ha fet entrar per la porta gran de la Biblioteca de Catalunya i del MNAC el Carpanta i la Petra de José Escobar.

El còmic de la postguerra rebrà una atenció preferent en les compres d’aquest any. Hi haurà pressupost? La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, es va comprometre ahir a destinar 2,2 milions d’euros (300.000 més que el 2021) a engreixar la col·lecció nacional en totes les seves modalitats. Una part d’aquests diners (160.000) ja estan apartats per a un retaule de Santa Úrsula originari del monestir de Santes Creus que un galerista barceloní havia portat a una fira de Madrid. El va identificar un dels grans detectius de l’art català espoliat, l’historiador Alberto Velasco.

Omplir buits

“Cada mes veiem milers i milers de peces. S’ha de comprar allò que realment fa falta i omple un buit. Els tenim molt detectats, els buits, les èpoques que estan més mal representades, i és en això que som proactius per recuperar el patrimoni dispersat”, assenyala Magda Gassó, cap del Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles.

Garriga va acompanyar de bon matí el president, Pere Aragonès, en una visita a l’exposició Museu en perill! del MNAC. Aragonès va aprofitar l’escenari del Palau Nacional per parlar d’actualitat política amb els periodistes. Lluny de les càmeres es va reunir amb els responsables del museu per abordar el seu anhelat projecte d’ampliació. Segons Garriga, aviat hi haurà novetats.