Blondex, la DJ bescanonina amb fans a l’Índia i el Nepal

“Pot semblar increïble, però em coneix més gent a l’Índia que no pas aquí”, diu amb un cert desencís Anna Bartolí, la discjòquei i productora de música electrònica nascuda a Bescanó fa 23 anys, que es presenta amb el nom artístic de Blondex. Abans de la pandèmia, quan tenia només 19 o 20 anys, ja va portar a terme una gira d’un mes per diferents ciutats de l’Índia i el Nepal, països on manté un bon nombre de seguidors gràcies a les xarxes socials: en ple confinament, oferia sessions des del balcó per als seus veïns de Bescanó que també van arribar, a través d’Instagram Live, a llocs tan remots com ara l’Índia i Los Angeles. Abans de la irrupció del virus, també havia actuat a Indonèsia o a la Xina, en una acció promocional de l’aeroport de Barcelona.

Ara, la seva activitat com a discjòquei, sobretot en un àmbit internacional, s’ha reduït força per les restriccions, però mentrestant Blondex va creant música i difonent-la, pel seu compte o amb alguns segells. Fa poques setmanes es va autoeditar el senzill Make a wish, amb lletra de la cantant i compositora Teresa Baleri, i ara té dos llançaments en perspectiva: divendres vinent, 11 de febrer, publicarà el single Lullaby, amb una cantant russa, que serà editat pel segell Future House Cloud, i el 4 de març apareixerà All night, en el qual ha fet equip amb un productor italià i un cantant californià.

“Faig música electrònica fusionada amb mil coses diferents. M’encanta barrejar cultures i quan visito un país, sempre m’enduc de record algun so nou que després integro a les meves cançons”, explica Blondex, que reconeix que com a discjòquei utilitza sonoritats més fosques i ritmes més ràpids, però que quan crea la seva pròpia música prefereix opcions més melòdiques, amb influències “àrabs, índies i de tot tipus”.

La passió d’Anna Bartolí per a aquest tipus de música va començar quan encara era molt petita: amb només 9 o 10 anys ja punxava música i feia mescles de cançons amb l’ordinador, i posteriorment els seus pares li van regalar un curset de discjòquei a la Cellera de Ter. Va ser aquí on li van recomanar que cursés els estudis de producció musical a l’escola gironina Eumes. El seu treball final va ser dissenyar l’estratègia per projectar Blondex en un àmbit internacional. Va elaborar un dossier de premsa, el va presentar a diverses agències i va funcionar: poc després volava tot sola cap a l’Índia i el Nepal. En aquella època també va actuar, en representació d’Eumes, a les barraques de Girona del 2018.

Tot i que té alguns bolos en perspectiva, a València o a Martorell, Bartolí continua treballant com a administrativa per guanyar-se la vida. A més, denuncia que el fet de ser dona –elles encara són minoria en aquest món– no li ha facilitat les coses. Al contrari. “Tinc comprovat que en molts festivals em paguen menys que als homes o em posen en el segon escenari”, explica. Però Blondex no s’atura, ni per la pandèmia ni per les actituds retrògrades. Continua fent realitat el seu desig .