“És un disc ple de confessions i inseguretats”
El cantant i compositor Pol Wagner de Sant Andreu Salou presenta demà ‘Songs against interest’ al Yeah!
Pol Wagner fa molts anys que es dedica a la música, però segurament serà a partir d’ara quan se’l començarà a escoltar, com un dels cantants i compositors amb més potencial de l’escena musical catalana. Així ho demostra l’autoeditat Songs against interest, que el full promocional presenta com seu primer àlbum d’estudi d’aquest músic de Sant Andreu Salou (Gironès), que ara fa 10 anys exactes ja va demostrar tenir força ofici, a pesar de la seva joventut, amb un disc de 8 cançons titulat Grieving, també disponible a les plataformes. Però ara, als 31 anys, ha fet un pas de gegant en la seva trajectòria amb Songs against interest , un disc produït pel molt sol·licitat Marc Martín –premi Joan Trayter dels Enderrock 2018 al millor productor– a l’estudi La Vall, de Santa Eulàlia de Ronçana, al Vallès Oriental.
De pare alemany, la qual cosa explica el seu cognom, Pol Wagner afirma que sempre ha fet música, tastant estils tan diferents com ara el death metal amb un grup anomenat Black System, o el rock psicodèlic amb una banda que va tenir diversos noms abans de dissoldre’s sense llegat. Amb els anys, la seva música en solitari ha anat derivant cap a territoris més tranquils. Ell cita Bright Eyes, Sufjan Stevens, Elliott Smith i sobretot The Mountain Goats com els seus principals referents musicals.
Durant uns anys, Pol Wagner va donar “una altra direcció” a la seva vida i va aparcar la música per dedicar-se a un altre àmbit professional. “A finals del 2020 em van tornar les ganes de fer música, probablement perquè la pandèmia em va fer replantejar-me la meva vida, perquè no estava satisfet amb el que feia. En aquella època també vaig marxar de Barcelona per tornar a Sant Andreu Salou. Era el moment de llançar-me de ple a la música”, explica. Uns mesos després, gairebé coincidint amb el llançament del primer single d’avançament del nou disc, Nobody’s perfect, va néixer el seu fill i ell va començar a estudiar producció musical a Eumes. “La base de les meves cançons continua sent la guitarra acústica i el piano, i en el proper disc la guitarra encara tindrà més protagonisme, però crec que la música acústica té cada cop més necessitat d’alimentar-se d’altres coses, de vestir-se amb més capes, i a mi també m’agrada l’electrònica.”
Diu Wagner que aquest és un disc “ple de confessions, d’inseguretats i pinzellades” de la seva vida adulta, “perquè la música és una bona disfressa per dir coses molt intenses, que no diries obertament en un altre context”.
Ara, Pol Wagner està presentant en directe les seves cançons de pop clàssic i lluminós, només amb la guitarra acústica, com ja va fer-ho el 12 de febrer a la biblioteca Eugenio Trías de Madrid, i ho farà també demà divendres, al club Yeah! de Girona (23 h, 5 euros).