“Toca tornar al sentiment i l’orgull de colla castellera”

[Balta] La pandèmia ens va deixar tocats. Abans, teníem un nivell casteller bo i tot va quedar estroncat. Ara, toca no cometre errors que vam cometre altres anys i aconseguir tenir una base castellera molt més ampla de la que teníem. Tant pel que fa a la canalla, com al tronc i la pinya. No haver de dependre de ningú. Altres anys, ens pensàvem que sempre teníem uns titulars, com en un equip de futbol amb els mateixos que juguen sempre. Hem d’aconseguir tenir més gent i si falla un, no passa res i puja un altre. És un repte difícil, però hem d’anar en aquesta línia. [Sanxo] La situació en què ens trobem és una oportunitat. Ara, amb gent que acaba de començar, no podem tornar al que fèiem el 2018. Cal mantenir el ritme perquè vingui volum de gent. No partim de zero, potser de zero i mig; tenim l’oportunitat de fer el que necessitava la colla des de fa molts anys: créixer amb l’escola, que una mateixa posició la pugui ocupar més d’una persona. Hem de créixer socialment i tècnicament.

[B.] En dos anys, hi ha gent ha descobert altres hobbies i la canalla s’ha fet gran. Els dosos, acotxadors i enxanetes han de tenir un rodatge. Els dosos s’han fet grans, són adolescents i tenen altres aficions. i els que feien d’enxaneta han d’aprendre a fer de dosos. [S.] Hi ha molta gent que ha descobert que hi ha vida fora dels castells. Cal recuperar el sentiment d’amistat, de trobada familiar que representa la colla. És el moment de fer entendre que la cultura és segura; una activitat amb contacte, però amb dades que ens diuen que no hi ha perill per practicar-la. Una oportunitat per conèixer gent nova i tornar a fer xarxa social, retrobament.

[B.] De moment, sí, als assajos i per als castells també. Esperem que aviat es puguin eliminar, com a mínim per a la canalla. [S.] Són mesures que no depenen de nosaltres, que ens venen des de dalt. I cal recordar que el sector casteller és un dels últims que s’ha pogut reactivar entre les activitats de cultura.

[B.] No en tenim constància, de moment. A la zona tradicional on els castells mouen més gent, la sotragada serà menys notable; aquí, potser ens costarà més tornar a arrencar. Però si vam arrencar el 1996, ho farem ara.

[S.] En el nostre cas, depenem molt de subvencions. N’hi ha que van quedar aturades perquè anaven lligades al que aportaves com a projecte. Les que hem pogut mantenir és perquè ens hem dedicat a fer molts actes socials. A Salt en concret, hem fet activitats per al poble, com ara un cicle de vermuts musicals. Ens hem pogut mantenir, no ens ha preocupat haver de desaparèixer pels diners.

[B.] Hi ha diferències. A Valls, Vilafranca, Terrassa, no tardarem gaire a tornar a veure castells grans. A les colles mitjanes com nosaltres potser ens costarà més tornar a arrencar. [S.] Són àmbits diferents. El lloc que nosaltres ens hem de plantejar a tres o quatre anys vista, ells se’l poden plantejar en un any o dos.

[B.] Aquí, el fet casteller ha arrelat, encara que no era tan tradicional. Això ja no es qüestiona. Fa 26 anys que fem castells, amb alts i baixos, com totes les colles. El 2018, vam fer 3de9 a Girona i a Salt, tenim diades importants, també per Temps de Flors, pel nostre aniversari, actuem en fires com ara a Figueres i en les festes del Tura a Olot. Sí, som el referent d’aquesta zona.

[S.] El primer assaig serà el 4 de març. La primera actuació important, el 9 d’abril a Salt, pel nostre aniversari, i aquest any és any de concurs. El 4 de març, comencem l’assaig, a la plaça 1 d’octubre, amb un festa prèvia per a la canalla, amb concert infantil i xocolatada a la Coma Cros, un acte obert a tothom per participar-hi amb família i amics. És el sentiment casteller que torna a arrencar.