Un cinema proper d’abast universal
“És hora d’eliminar els debats dels darrers anys i passar pàgina. Que no ens ho creiem que una pel·lícula feta en català pot viatjar amb més potència? El nostre principal argument de venda és la nostra singularitat.” Neus Ballús té les idees molt clares quan li preguntes pel català al cinema. Les produccions catalanes recents amb premis internacionals més importants són Alcarràs, Os d’Or de la Berlinale, i el seu film Sis dies corrents , que aquesta nit aspira a nou premis Gaudí i va guanyar el premi d’interpretació de Locarno. “No et pot anar bé intentant ser els altres –reflexiona–. Això és el primer que aprenem els cineastes. Som el que som i ens està anant molt bé.”
Sis dies corrents no s’ha rodat amb actors professionals: se situa en un territori fronterer entre el documental i la ficció per narrar, sovint amb humor, una setmana de tres lampistes autèntics treballant en diferents cases. “Ha contactat amb mi gent dient que ha rigut molt –comenta Neus Ballús–. Riure és quelcom que necessitem ara mateix, alhora que ens preocupem de qüestions de la societat d’una certa profunditat, també.” Un altre feedback que li ha arribat del film té a veure amb la capacitat que té el bon cinema d’introduir-nos en altres mons: “M’ha fet molt feliç que hi hagi gent d’altres oficis que hagi vingut a defensar que ells també es mereixen una pel·lícula. Em sembla meravellós que hi hagi col·lectius que de sobte vegin que també es podria dignificar la seva feina i la seva funció al món a través d’una pel·lícula.”
Neus Ballús torna al cinema realista, proper al públic: “L’espectador hi troba un tipus de relació amb els personatges molt diferent. Jo crec que la gent els coneix de tota la vida, podrien ser els seus veïns, pares o amics, i el públic té una relació amb el cinema i les pel·lícules que no ha experimentat abans.” Subratlla la intenció de fer passar una bona estona a l’espectador: “Volia trencar aquesta idea que el cinema d’autor ha de ser avorrit, tediós i dramàtic. Sis dies corrents és una pel·lícula compromesa amb el cinema i el llenguatge, però també amb la felicitat dels espectadors.”La proposta ha tingut més bona acollida de l’habitual per aquest tipus de film, diu la directora: “Portem deu setmanes als cinemes, cosa que era imprevisible per a una pel·lícula d’aquesta dimensió. Ens ha arribat que la gent surt molt contenta de les sales, la recomana i està funcionant el boca-orella.” L’èxit de públic i els premis en festivals reafirma la tesi de Neus Ballús que “un altre cinema és possible”. “El que hem de veure –continua– és fins a quin punt és capaç l’aparell més industrial del cinema d’arribar a altra gent i superar la idea que no perquè una pel·lícula sigui innovadora en termes lingüístics o compromesa en temes socials s’ha de limitar a una audiència molt cinèfila o intel·lectual.”
