L’última gran florada

“Han estat inevitablement uns dies molt emotius, però també haig de dir que cada vegada que en Pau entrava per la porta era com una alegria. Tu veies com ell anava empitjorant de salut i s’anava aprimant, però en canvi tenia cada vegada més energia. Estava molt il·lusionat i sempre deia: jo vinc quan faci falta.” Ho explica el músic i productor Lluís Costa, propietari de l’estudi Soundclub de Salt (Gironès), que ha produït el disc Segona florada, de Pau Riba i l’ Orchestra Fireluche , convertit en el treball pòstum de Riba, que va morir diumenge als 73 anys. El més impressionant, quan parles amb Costa i amb David Sarsanedas, de la Fireluche, és quan tots dos rememoren que Pau Riba va estar treballant en el disc fins dimecres passat, al vespre, quan va acabar d’enregistrar les veus i, per tant, va completar la seva feina. “Jo crec que el cervell li va fer un clic, com dient-li: «Ja ho tinc tot fet.» I l’endemà al matí el van ingressar d’urgència”, diu Costa.

Els camins de Riba i la Fireluche es van trobar ara fa una dècada, quan el primer va ser un dels cantants convidats que van participar a Tants caps, tants joguets (2013), disc d’aquesta peculiar orquestra d’instruments poc o gens convencionals, en què també van intervenir Sisa, Mazoni, Marc Parrot, Joan Colomo, David Carabén, El Petit de Cal Eril, Maria Rodés, etc. En aquell disc, Pau Riba recitava la preciosa Nina de Miraguano . “Vam contactar amb ell a través de Xavi Lloses i de seguida va sorgir entre nosaltres una amistat molt maca, que es va concretar en molts dinars i moltes trobades. El 2019 vam gravar junts Ataràxia (U98 Music), un EP de sis cançons i, de fet, aquest nou disc estava plantejat, des de fa temps, com una continuació d’Ataràxia, amb cançons que anaven sortint en els concerts. Però finalment han aparegut moltes cançons noves i només hem recuperat per al disc tres dels temes que ja fèiem en directe”, explica Sarsanedas, en nom d’aquesta formació “d’onze o dotze músics, inclòs algun substitut”, amb arrels a la localitat selvatana de la Cellera de Ter, que aquest any farà 20 anys, per Tots Sants.

Integrats ja en la gran família musical i emocional de Riba, que el va acompanyar en les seves últimes hores quan el cantant ja viatjava sedat per altres latituds (“Va ser un comiat excepcional, amb tots els amics”), els membres de l’Orchestra Fireluche senten que han viscut al seu costat “una experiència molt bèstia, d’aquelles que inevitablement et marquen per sempre”. Sarsanedas recorda Riba com “una persona superintel·ligent, que feia referència a la seva malaltia amb humor negre i va ser molt intransigent amb la qualitat fins a l’últim dia”. Costa hi afegeix que “sovint donava instruccions i indicacions, i demanava que la seva veu sonés brillant, però quan va acabar, va dir: «Ara, amb això, feu el que vosaltres vulgueu.”»

Les sessions de gravació van tenir lloc en bona part a l’estudi Ground de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany), amb espai suficient perquè els músics de la Fireluche toquessin tots alhora, i al Soundclub s’hi van afegir les veus i alguns instruments. “Quan gravava La minyona de Reus va treure tanta energia de dins que jo li vaig dir que semblava que tornava a estar al Canet Rock amb les malles, i va riure”, recorda Costa. “En Pau era molt punk, amb una gran radicalitat, en el millor sentit de la paraula”, confirma Sarsanedas.

Costa i la Fireluche encara han de donar els últims retocs a Segona florada, que U98 Music preveu publicar en una data encara no concretada del mes d’abril. De moment, s’han suspès les presentacions del disc, previstes el mateix mes a Girona i Barcelona, i la Fireluche s’està replantejant com fer-les més endavant.

Ahir, Lluís Costa i els membres de l’Orchestra Fireluche van assistir al multitudinari funeral de Pau Riba, al tanatori de Sant Gervasi: una llarga cerimònia, amb molta música i la presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès.