L’alternativa és blava

Núria Perpinyà (Lleida, 1961) va presentar a la premsa la seva novel·la Diatomea en un restaurant de la Barceloneta. No ho va fer per caprici sinó perquè la seva novel·la té com a escenificació, punt de conflicte i, segurament, personatge principal l’aigua. De fet, l’escriptora lleidatana –s’ha traslladat a Barcelona potser definitivament– ens va explicar que la primera imatge que va tenir d’aquest relat va aparèixer mirant el mar mentre pensava en les diatomees, “les microalgues que hi ha per tota l’aigua, també la dels rius, i que quan el sol les il·lumina fan que el mar sembli blau; el planeta Terra és blau gràcies a les diatomees”.

Amb el rerefons del canvi climàtic i una trama involucrada en el gènere de la ciència-ficció, Diatomea mostra un planeta a la deriva: “Aquest gènere m’ha donat molta llibertat perquè he inventat tot el que he volgut”. Després de rumiar-s’ho va donar algunes pistes dels seus referents en la documentació i model literari, des de Ballard, Ursula K. Le Guin, Asimov i Gibson fins a Stephen Hawking, de qui va agafar algunes idees per al desenvolupament i se n’ha tret prejudicis: “Estava tipa del realisme i necessitava explorar altres territoris.”

Les continuades i devastadores inundacions són el maldecap del futur i un físic plantejarà suprimir els mars i els núvols. La resistència lluitarà per evitar que la idea demagògica del físic es faci realitat. La novel·la qüestiona la demagògia i el populisme i es planteja com poden alterar el món. Perpinyà va confessar que la intenció havia estat entretenir i, alhora, fer pensar en les conseqüències de determinades actituds. Publicada per La Magrana, Diatomea descriu una societat en la qual s’han acabat les guerres i el menjar tradicional, els robots formen part de la família i tots els polítics són dones. Mantenint els equilibris entre narració, descripció i uns diàlegs àgils, el relat inspira una poètica llibertària mentre tot s’inunda: “Malgrat pensar que la solució que apareix a la novel·la pot semblar absurda i destructiva, també veig que hi ha solucions terribles i destructives en la realitat, de manera que no és una cosa tan literària”. Tristor, esperança i aventura naveguen a tot vent per una novel·la líquida.