Miró és l’estrella

El 20 de febrer de 1980, un Joan Miró de 87 anys va entregar a la llavors Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears la que seria una de les obres més especials de la col·lecció d’art de l’avui CaixaBank: el monumental tapís d’on l’entitat financera va extreure el seu famós logotip, compost per una estrella acompanyada de dos astres. Superades les seves quatre dècades, a la peça tèxtil li ha arribat l’hora de ser restaurada integralment. Tot el procés, que durarà quatre setmanes, es farà a la vista del públic en una sala del CaixaForum de Barcelona.

A aquest espai s’ha traslladat el tapís procedent del lloc d’on no s’ha mogut des del 1984, el vestíbul de la seu central de la institució, a l’avinguda Diagonal. Durant 38 anys, només l’han gaudit els treballadors i els visitants autoritzats de l’edifici. El públic general, ja veterà, en té un record llunyà de quan es va exhibir primer en una mostra temporal al Palau Macaya i després, durant tres anys, al Museu de la Ciència, avui el CosmoCaixa, amb motiu de la seva inauguració.

El retrobament –i per a les noves generacions el descobriment– amb el tapís es produirà en plena operació de restitució de l’esplendor primigènia de la peça, una intervenció que anirà a càrrec de la conservadora científica del patrimoni artístic de la Fundació la Caixa, Anna Vila, i de la restauradora especialista en tapissos Marina Blanch.

“L’obra està en bon estat”, precisa Vila, tot i que hi afegeix que lògicament ha patit els efectes del pas del temps: l’acumulació de pols, la deshidratació de les fibres (que cal revertir perquè si es debiliten corren el perill de trencar-se) i en major o menor mesura la pèrdua d’intensitat dels colors. Això últim se sabrà del cert quan s’enretiri la tela que es va col·locar al dors, que en haver quedat protegit preserva les tonalitats originals. Aquest moment també el podrà seguir el públic, ja que la peça s’ha instal·lat en una estructura, que emula un teler, que permet veure-la pel davant i pel darrere.

La Fundació Miró, que el 2019 va reparar el seu, de tapís gegantí, aportarà els seus sabers per afinar l’actuació. El de la Caixa i el del museu de l’artista a Montjuïc són dues de les set obres tèxtils de gran format que Miró va crear a la maduresa amb la col·laboració de Josep Royo. I de dimensions similars al tapís que el tàndem d’artistes van realitzar per al World Trade Center, i que va quedar reduït a cendres en l’atemptat de l’11-S. El de l’entitat financera fa cinc metres de llarg per dos d’alt i pesa 200 quilos.

La lleugera estrella que va passar a identificar-se amb la imatge de la Caixa (els primers temps, només amb la seva obra social perquè com a símbol de l’empresa encara es veia un dibuix massa agosarat) té cinc puntes, per decisió expressa de Miró. En principi, la idea que tenia el prestigiós publicista nord-americà Walter Landor, contractat per l’entitat financera catalana, era que en tingués vuit. Landor, artífex del disseny de la marca de Coca-cola, va beneir la proposta de l’artista universalment conegut per les Constel·lacions. L’esbós que va fer del futur tapís llueix a l’entrada de la planta 24 de l’edifici de la Diagonal.

Aquest treball preparatori no s’ha desplaçat al CaixaForum, però al tapís li fan bona companyia altres materials documentals que ajuden a entendre el seu procés de creació, dut a terme al taller de La Farinera de Tarragona per un Miró gairebé nonagenari i un Royo de 35 anys, però també per un grup de teixidores, dones majoritàriament, que el van elaborar durant cinc mesos, sis dies a la setmana, i els noms de les quals la petita mostra també vol reivindicar: Glòria Malé, Lolita Martí, Maria Dolors Secall, Florita Sánchez i Xavier Rubio.

Un cop restaurat, el mural teixit quedarà exposat al CaixaForum com a mínim un mes més, però el seu destí final tornarà a ser la Diagonal. El seu lloc de sempre, però a partir d’ara protegit per una nova vitrina que es construirà per millorar-ne les condicions de conservació.