Els artistes alerten de la “preocupant” situació de les fundacions d’art

Un museu que funciona sense direcció des de fa més de dos anys. Un altre museu que l’escull a dit. Un tercer que s’ha venut part de la seva col·lecció. I encara un últim que no aixeca el vol ni havent acomiadat força dels seus treballadors. És la situació “preocupant” de la Fundació Tàpies, la Fundació Brossa, la Fundació Suñol i la Fundació Miró, respectivament, que denuncia la Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya ( PAAC ) en el comunicat Fonent-se les fundacions.

L’entitat que representa el col·lectiu d’artistes fa temps que sent neguit per la gestió que està afectant “algunes de les fundacions privades més rellevants dedicades a l’art contemporani a Catalunya”. No és el primer cop que ho expressa públicament, però els problemes alerta que persisteixen i no s’expliquen “de forma transparent.” “Totes aquestes fundacions, malgrat ser privades, tenen voluntat pública i reben un pressupost gens menyspreable de les administracions públiques, fet que les hauria d’empènyer i fins i tot obligar a actuar amb la màxima transparència, respectant les bones pràctiques laborals i professionals i tenint la cura del sector com a màxima prioritat”, sosté en la nota.

El primer crit d’alarma el va fer arran del “cessament” de Carles Guerra de la direcció de la Tàpies “sense arguments objectivables.” La PAAC ho va veure com “una mala praxis del patronat de la fundació.” “Aquest fet, a més, va suposar la cancel·lació d’exposicions, projectes i programes de formació, cosa que va afectar directament els artistes que hi treballaven i els usuaris.” L’acomiadament es va signar el gener del 2020 i, dos anys després, la Tàpies continua sense haver rellevat Guerra.

L’estiu del mateix 2020 la Fundació Suñol es va vendre vuit obres de la seva col·lecció, només uns mesos després de la mort del seu fundador, Josep Suñol. La PAAC també se’n va lamentar i va demanar a les institucions públiques “suport i compromís per mantenir-ne la integritat i garantir-ne l’accés a la ciutadania”. No va obtenir resposta. “La Suñol ens preocupava aleshores i ara”, remarca l’associació.

La Miró, la més històrica de totes, encadena diverses crisis; l’última, provocada per la pandèmia. “La seva viabilitat i supervivència continua sent encara un problema vigent després de la partida econòmica extraordinària que va rebre de la Generalitat i de l’acomiadament d’algunes de les seves persones treballadores.” La PAAC critica que s’hagin ocultat “els motius de l’enorme forat econòmic.” I també està inquieta per “la opacitat respecte a la gestió de les obres de la col·lecció.”

La decepció més recent l’ha tingut amb la Brossa, que ha posat en marxa el Centre de les Arts Lliures “fent i desfent el seu equip sense concursos ni convocatòries públiques de personal i sense garantir els drets laborals de les seves persones treballadores. Aquesta situació afecta un cop més el treball dels i les artistes que hi col·laboren i perjudica enormement el ja precari equilibri del sector.”

El panorama és “desolador”, conclou la PAAC, que considera urgent “repensar el model de funcionament de les fundacions privades al nostre país per garantir-ne la transparència, el bon ús dels recursos públics que reben, la protecció del patrimoni que custodien i els drets d’artistes i persones treballadores que hi col·laboren. Les administracions públiques implicades en totes aquestes fundacions tenen la responsabilitat de vetllar perquè això sigui així.”