Aterratge català a Londres

“La literatura catalana viu un moment molt bonic. Som un país petit, però la nostra literatura s’assembla a la d’altres països, amb la mateixa varietat de gèneres i estils, i hi ha autors molt joves que fan coses diferents i aporten aire fresc.” Aquesta reflexió la feia ahir Marta Orriols, que podem incloure entre aquestes noves veus, en una espai a vessar de gent de la London Book Fair. De fet, tot l’espai expositiu de la fira de llibres, que ha convidat la nostra literatura en la secció Spotlight on Catalan Culture in the UK, estava ple de gent en el matí gris d’ahir, com si la pandèmia no anés amb la capital britànica. L’estratègia de la immunitat de ramat va avançar a grans passos ahir, si és que no és una realitat ja, al gran pavelló de fires Olympia, proper als Kensington Gardens. No es podia passar pels passadissos de tanta gent, els controls de la covid a l’entrada eren força relaxats i la gran majoria de gent anava sense mascareta, malgrat que la Gran Bretanya trenca rècords de contagis aquests dies.

Marta Orriols, Max Porter (l’autor d’El dol és aquella cosa amb ales) i el traductor, escriptor i editor Daniel Hahn van parlar sobre literatura i dol. L’autora va explicar que el seu Aprendre a parlar amb les plantes (Periscopi) havia de ser originalment un conte, però “necessitava espai per explicar-ho tot; el dol té moltes etapes, dura i dura, i els canvis de la protagonista eren impossibles de copsar en un text breu i senzill”. La novel·la del 2018 ha estat editada en anglès i és un dels llibres dels quals es parla aquests dies a la fira de Londres, on han aterrat diversos representants de les lletres en català convidats per l’Institut Ramon Llull. També hi ha Irene Solà, Sergi Pàmies, Eva Baltasar, Borja Bagunyà, el filòsof Josep Maria Esquirol, la il·lustradora mallorquina Aina Bestard...

Una estona abans, el traductor i escriptor Raül Garrigasait també subratllava que vivim “un moment dolç per a la literatura catalana”: “Als anys seixanta, ocupava un espai molt petit, però en els darrers 40 anys hem creat un espai de llibertat i ara el mercat català té autors molt traduïts, com ara Irene Solà i Marta Orriols.”

No tot era estrictament literatura, en els diferents actes de l’Spotlight (focus, en català). El filòsof Josep Maria Esquirol presentava la traducció a l’anglès del seu èxit Resistència íntima: assaig d’una filosofia de la proximitat (Quaderns Crema), i reflexionava: “Quan una cosa ho domina tot, l’escenari esdevé homogeni, i l’homogeneïtat és un empobriment de la vida. En aquest moment en la nostra societat domina l’acceleració o el consumisme, i el que cal és que hi hagi espais una mica diferents.” Una reflexió molt pertinent en una jornada d’ahir en què, enmig d’un veritable eixam d’editors, agents literaris, scouters, escriptors... de la poderosa indústria del llibre anglosaxó que tancaven negocis, el públic omplia també els racons reservats al llibre català, en trobades amb editors i escriptors britànics a la London Book Fair.

El director de l’Institut Ramon Llull, Pere Almeda, va qualificar en declaracions a l’ACN “d’oportunitat estratègica” la possibilitat d’entrar al mercat anglosaxó a través de la London Book Fair: “Ens obre moltíssimes portes. L’anglosaxó és un món complicat i aspirem a multiplicar les traduccions de les editorials angleses i nord-americanes.” El director de l’ICEC, Miquel Curanta, també va destacar la importància de l’esdeveniment: “Tenim unes de les indústries editorials més potents del món. El fet que hi hagi mercats on encara no hi som, amb una presència tan important com a Llatinoamèrica, indica l’espai de creixement que encara tenim.”