Una exposició sobre la relació amb Pla estrena l’Any Fuster a Palafrugell

“Ens n’anàrem a dinar i vam començar una conversa que va durar molts anys”, escrivia Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) recordant, poc abans de morir, la primera trobada amb Josep Pla, el febrer de 1959. Amb aquesta declaració d’admiració compartida s’obre la primera exposició de l’Any Joan Fuster en territori català, que s’inaugura aquest divendres a la Fundació Josep Pla de Palafrugell (19 h), amb les intervencions d’Enric Sòria, escriptor i comissari de l’Any Joan Fuster; Antoni Martí Monterde, comissari de la mostra, i Josep Calatayud, director dels Serveis Territorials de Cultura a Girona i vicepresident de la Fundació Pla.

Joan Fuster-Josep Pla: una conversa infinita ressegueix la relació entre els dos escriptors, que van mantenir una relació d’amistat, intel·lectual, periodística i literària de gran transcendència per a la cultura catalana. L’escriptor Antoni Martí Monterde, gran coneixedor de l’obra dels dos autors, no dubta a considera Fuster i Pla “els dos prosistes catalans més decisius del segle XX”. Al marge de les diferències generacionals o ideològiques, la seva manera d’entendre la literatura i el país no només eren complementàries, sinó que mostren unes grans afinitats.

Així ho detalla la mostra, estructurada en quatre àmbits: ‘Escriure a mà, escriure a màquina’, on es dibuixa un perfil dels dos autors; ‘Mestres i idees, idees mestres’, que pivota sobre els referents i aspectes estilístics comuns; ‘Converses que duren anys’, centrat en la seva relació personal i la visió del país, i de la unitat de la cultura catalana, i ‘Posteritat de paper’, que desgrana el seu llegat intel·lectual sobre les generacions següents. Entre altres atractius, s’hi podrà veure la màquina original amb la qual Fuster va escriure el seu volum més rellevant, Nosaltres els valencians, de 1962, i diversos testimonis audiovisuals.