Joanjo Bosk: 30 anys en actiu

Arriben notícies del sempre inquiet Joanjo Bosk: el cantant figuerenc ha muntat un nou grup, Corada, “una banda de rock de mires àmplies”, amb el guitarrista Albert Serrano, també de Figueres i amb un llarg currículum que inclou el seu treball amb Manolo García, en directe i en disc. Bosk i Serrano es coneixen des que van coincidir als anys noranta, amb els seus respectius grups, al local d’assaig que tenia a casa seva el bateria Martín Rodríguez (Sangtraït, LGP), sense imaginar que tres dècades després es retrobarien per posar en marxa Corada , un projecte ambiciós que ja està treballant a l’estudi i aviat publicarà material.

Joanjo Bosk (1976) fa molts anys que batalla en el món de la música. De fet, aquest any podria celebrar uns quants aniversaris: els 30 anys dels seus primers passos musicals, amb un grup de “punk-rock accelerat” anomenat Krin, que assajava al “mític local de Llers” compartit amb Sangtraït i Àspid; els 25 anys d’Agorafobia, el disc que va gravar amb Zulo, la seva primera banda important; els 20 anys de Babel, el seu debut discogràfic amb Àspid; els 15 anys de la seva estrena en solitari, Después de todo, i els 10 anys de Cançó per Elna, un EP important en la seva trajectòria, dedicat a la cèlebre maternitat nord-catalana que va acollir tantes dones republicanes a l’exili. Aquest últim és l’únic aniversari que Bosk ha celebrat el 2022, amb alguns concerts organitzats en diferents localitats en el marc del festival Barnasants i una cloenda molt especial, el 10 de maig vinent a Elna. De fet, el Barnasants –en el marc del qual també va gravar el seu disc en directe del 2019– ha coeditat en vinil Cançó per Elna , amb dues cançons més: Bombes de mà, recuperat de Figueres-Gernika (2014), amb la guitarra de Quimi Portet, i la seva adaptació de The Partisan, de Leonard Cohen: El maquis.

Hi ha molts més episodis en la carrera de Bosk: les Cançons de la Cançó, amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà; els grups de versions (Vaques Sagrades, Buenas Influencias), i sobretot l’apropament a la cançó d’autor en discos com ara En el temple del vent (2009) i Camí d’aigua (2017), sense perdre mai “el nervi rocker”. Com diu ell, “he cantat en cases ocupades i també al Liceu i al Palau de la Música”, sense oblidar els concerts multitudinaris amb Àspid, com el del Lorca Rock 2003, amb Scorpions. Tota una vida.