Les ‘Veus’ de la casa natal de Dalí

Surt a concurs

Ara es treu a concurs el servei d’execució museogràfica, coordinació de muntatge i subministrament per a la implementació del projecte museogràfic de la casa natal, que inclou la producció dels continguts audiovisuals; la producció, muntatge i instal·lació dels elements museogràfics; el subministrament dels elements museogràfics i tecnològics que conformen el projecte, així com el subministrament i la instal·lació del mobiliari dels espais de recepció, botiga i espai de descans del tercer pis de l’edifici. El contracte es divideix en dos lots. Les empreses que hi volen aspirar tenen temps fins al dia 5 de maig per presentar la seva oferta.

Amb el projecte executiu, ja queda molt definida com serà la visita a la casa natal de Salvador Dalí. Serà un recorregut a través de les estances amb un relat que recollirà el pensament íntim i també públic de Dalí, de la seva vida i el seu entorn, complementat amb la mirada que altres persones tinguin d’ell.

El relat ressegueix, d’una banda, el pensament de Dalí i el seu viatge cap al seu interior, i, d’una altra banda, es vol fer palesa la importància que Dalí té per a Figueres i l’Empordà, i també la importància que suposa per a l’Empordà i Figueres la figura de Dalí.

El fil conductor de la visita a la casa natal serà un diàleg interior entre dues veus. D’una banda, la veu del mateix Dalí, format per fragments dels seus pensaments, escrits, cites, entrevistes i declaracions. Es vol que el visitant es “deixi portar pel flux de la consciència de l’artista”, es diu en el projecte museogràfic que porten ara a concurs per a la seva execució. Flux de la consciència de l’artista, és a dir, pel que pensa, pel que recorda. A través d’ell s’han de descobrir les claus que el van convertir en la persona i el personatge que va arribar a ser.

La veu narradora

D’una altra banda, hi haurà una veu narradora. Per acompanyar la veu de Dalí i facilitar els requeriments d’idiomes, circulació, mobilitat i orientació dins del centre, hi haurà una locució que guiarà el visitant al llarg del recorregut, i alhora permetrà la interpel·lació amb el visitant provocant la seva curiositat o complicitat i, sobretot, ajudarà a explicar allò que Dalí no pot explicar en primera persona, o tot allò que altres diuen d’ell.

El model de visita previst en el projecte és el de visita en codi de temps. Tot el recorregut és una narració amb diverses escenes. Donades les característiques dels espais, es creu que no funcionaria un sistema en què els espais es buidessin per sobrepressió, segons tenen calculat els dissenyadors del projecte. Per això la visita està regida per un codi de temps i guiada mitjançant dispositius d’audioguia per a cada visitant. Es considera que aquest model de visita permetrà dosificar el pas dels visitants pels diversos àmbits mitjançant el control temporal en escenes dels audiovisuals i locucions que s’hi desenvolupen. La visita té una durada d’una hora, més el temps d’estada a la tercera planta i al mirador del terrat que es prengui el visitant. Es calcula que el recorregut es faria en grups petits de 10 a 15 persones. La visita es preveu que es farà amb dispositius d’autoguia que permetin la immersió total en els continguts de manera automàtica i la convivència de grups heterogenis lingüísticament.

Uns grans ulls

A la façana es preveuen uns elements identificatius i de reclam als tres balcons que donen al carrer Narcís Monturiol. Es tracta d’uns grans ulls de Dalí, realitzats amb unes grans pantalles gràfiques, amb voluntat de fer la sensació que la casa és habitada.

L’accés a la casa natal es farà per la porta del casal de l’esquerra. D’entrada s’anirà al vestíbul, on hi haurà la recepció i la botiga. Mirant la façana que dona al carrer Monturiol, a la dreta, s’hi instal·larà un calidoscopi que es podrà veure a través del vidre des de fora. Es tracta d’una pantalla central i una estructura emmirallada que multiplica en mil fragments les diferents facetes de l’artista. Es tracta d’un recurs vistós per atraure l’atenció del vianant.

A la planta baixa hi haurà la sala d’exposicions temporals de petit format. Es preveu fer-hi temporals dedicades a peces de Dalí. En la mateixa planta hi haurà una sala audiovisual. S’hi faran projeccions de gran format, amb la recreació del despatx del notari, amb una gran taula i una prestatgeria al fons, amb un holograma projectat sobre vidre que mostrarà el notari (el pare de Dalí) assegut a la cadira. És el lloc on es donarà la benvinguda als visitants, s’introduirà la Figueres de principis de segle XX, es presentarà els pares de Dalí i se situarà la figura del notari Salvador Dalí Cusí en la vida figuerenca de l’època.

El recorregut continuarà per l’escala interior, que va des de la planta baixa i fins a la segona planta. Al forat d’escala, hi haurà un element totèmic i escenogràfic que simula un atrapamosques gegant de paper, tacat de mel, i amb reproduccions de mosques enganxades. És un espai que oferirà al visitant la cronologia de fets destacats en la vida de Dalí.

El visitant s’aturarà a l’entresol. A terra, les formigues dalinianes conduiran el visitant i marcaran l’itinerari. La primera projecció audiovisual amb mapatge situarà el visitant a la casa, l’edifici, l’arquitecte que la va fer aixecar, es fa entendre la connexió de la notaria amb el pis de l’entresol i situant el visitant al veïnat.

On va néixer el geni

El següent pas condueix a l’habitació on neix Dalí, amb una entrada que simularà un armari camuflat a la paret i amb uns efectes sonors que simularan el plor d’un nen. És el principi de la història. El Dalí nadó. En aquest instant ja no és només qüestió de la veu guia. Apareix també la veu de Dalí. A partir d’ara, s’alternaran.

Des de l’habitació on va néixer Dalí s’accedeix a una estança on es faran unes projeccions que permetran conèixer l’entorn familiar amb retrats dels més propers: la mainadera, la tieta Catalina Domènech, l’àvia Maria Anna Ferrer, el pare, la mare –Felipa Domènech–, el germà mort i la germana –Anna Maria.

S’introduirà en aquest entorn l’espai familiar, es presentarà qui va ser cadascú, com van influenciar Dalí i com ell els va pintar. Es posarà a lloc cadascú i se li atribuirà el rol familiar que va tenir en l’època. Es tindrà una especial atenció a la germana, Anna Maria. D’ella, se’n mostraran molts més quadres que de la resta i s’explicarà la relació clau que va tenir amb Dalí, essent com va ser la seva primera mussa, confident i marxant.

En els espais que donen a fora, es construirà una imatge lenticular de gran format. Es vol evocar la galeria com un espai “ple de vida i de contacte amb l’exterior”. Emmarcant les escenes del menjador, els porticons dels balcons deixaran entreveure la galeria exterior, on s’intueix la frondositat dels propers jardins de la Marquesa.

La cuina, un racó més

La cuina, un espai petit i recollit, estarà guarnit amb attrezzo d’estris de cuina que buscaran donar vida a aquest petit espai. També es jugarà amb llums en un espai íntim com el bany, un detall més de passada per al visitant.

La galeria serà un altre espai enriquit amb objectes que permetran evocar la vida que s’hi feia (taula rodona petita amb un mapatge mostrant el contingut que hauria tingut en les diverses escenes que es descriuen: vaixella a punt per a un berenar, les pastes i el cafè i joguines d’infants); els primers dibuixos sobre la taula o les converses que Dalí escoltava de petit. La següent estança es trobarà plena de quadres amb fotografies de diferents mides i estils. S’hi coneixeran altres familiars: el tarannà dels altres familiars, avantpassats i contemporanis que van ser presents en la vida de Dalí, com ara els avis paterns, Teresa Cusí i Galo Dalí; Rafael Dalí, l’oncle patern, i Conxita Pascual, la tieta. També Montserrat Dalí, la cosina, i d’altres. També es trobarà una estança en aquesta planta que evocarà l’escola, el batxillerat, l’escola de dibuix i la influència sobre el jove Dalí.

El Dalí nen i el Dalí adolescent són a la primera parada del primer pis. De nou les formigues marcaran la direcció en aquest replà. El rebedor d’aquesta planta recull el bagatge del Dalí abans de Madrid. Tot allò que s’enduu de manera vital, els seus ídols i mites fins al moment, els seus somnis i malsons. En la següent habitació es veuran unes maletes il·luminades. L’audiovisual portarà al relat l’estada a Madrid, amb la Real Academia de Bellas Artes i la descoberta del Prado; la Residencia de Estudiantes i el seu paper com a estudiant, l’amistat amb Lorca i amb Buñuel, i la primera exposició a Barcelona. En la següent sala de la mateixa planta apareix per primer cop Gala, que serà presentada al visitant: el moment de la trobada, la creació de la intimitat i la complicitat; el lligam de la vida de la parella amb Portlligat i Púbol. Un recorregut que ajudarà a la fusió de les dues personalitats.

Es trobarà també en aquesta planta una sala que voldrà enfondir el visitant en el pensament científic i la mística. Serà la recreació d’una espècie de rebost, com una caixa forta on es desa la munició dels pensaments de Dalí. En aquest espai, descobrim totes les inspiracions científiques de Dalí, les preguntes que el geni fa i com interpreta les teories que els grans científics li aporten en les seves creacions.

El Dalí calidoscòpic

Un gran calidoscopi format per pantalla de projecció i una gran estructura emmirallada al sostre i al terra i als laterals que multiplica la imatge en mil facetes serveixen per endinsar el visitant en el Dalí personatge: la cara pública, el Dalí exagerat, el gran provocador, el personatge disfressat, el Dalí trencador. El relat es conduirà en aquest espai des del Dalí íntim i familiar fins al personatge mediàtic. El projecte museístic el defineix com “el gran calidoscopi de les mil imatges del Dalí més públic”.

El Dalí a l’escenari es projectarà en una sala d’aquesta mateixa primera planta, on es reproduiran carrers enllaçats de París, Londres i Nova York. És el racó on es farà conèixer les performances dalinianes projectades al món al costat dels happenings dalinians a l’Espanya franquista. En la primera planta encara es guiarà el visitant també pel Dalí en el cinema, el teatre i la publicitat. Serà un espai revestit amb un paviment de bitllet de dòlar. És el racó per al Dalí de la cultura de masses, el Dalí a Nova York, amb Disney, Hitchcock, Mae West i els germans Marx. Ineludiblement, el relat condueix cap a Dalí com a estrella mediàtica. En una nova sala es veurà una reproducció de gran format de la portada de la revista Time. És l’espai per a les portades que va donar Dalí a la premsa. Primer és on es descobrirà com va convertir-se en un personatge plenament mediàtic omplint portades i noticiaris del món amb les seves creacions, però també simplement amb la seva presència i la seva capacitat d’utilitzar els mitjans de comunicació com volia.

Serà l’hora de pujar al pis superior. Es deixa per al final el Dalí mite de l’Empordà. L’espai d’entrada tindrà el sostre de nit, i una reproducció d’una ploma d’escriptor gegant simbolitzarà la literatura al centre de l’espai i els pensaments que s’han inspirat en l’Empordà. Amb la veu de Dalí de guia, la mirada planarà sobre els espais viscuts i visitats. De l’Empordà al món i del món a l’Empordà, de retorn. La ruta es fon en aquesta segona planta en els paisatges dalinians. La ruta arriba al final i es portarà fins a un espai, encara en la segona planta, on el visitant s’acomiadarà de les veus que l’han guiat.