Què és la violència?

El professor escriu a la pissarra: “Què és la violència?” I aquesta podria ser la tesi de la novel·la Ningú sabrà qui ets (Rosa dels Vents), la trilogia negra protagonitzada pel detectiu Albert Martínez i que signen de nou el periodista radiofònic Jordi Basté i el dramaturg Marc Artigau. Junts ens han engrescat en trames sovint orientades en el present, però sempre amb un toc social que no defuig el debat, com el tema que planteja el revolucionari professor als seus seguidors més radicals. L’eix de la història podria tenir relació amb els grups d’insurgents que van atacar la policia a Urquinaona, però els autors han volgut prendre distància desvinculant els seus personatges de la situació de fons del procés i l’escalada dels independentistes, inclosos els joves, que sovint són acusats de no participar prou en la problemàtica política del país. Basté va ser categòric: “En la novel·la no hi ha ni procés ni tampoc pandèmia.”

El flamant editor del grup Joan Riambau va recordar les parelles d’escriptors que han escrit novel·la negra a quatre mans. Artigau ho va aprofitar per reivindicar les lectures del duet d’Andreu Martin amb Jaume Ribera. Amb Basté alternen capítols i porten la responsabilitat de dos personatges principals de la novel·la, el detectiu i el mestre. Una de les idees nuclears del terrorista docent, que en fa apologia, prové d’una de les pintades que van aparèixer a Urquinaona i rodalia els dies de màxima violència: “Ens heu ensenyat que ser pacífics no serveix de res.” El dia de la roda de premsa, cap dels dos autors no van voler polemitzar sobre al·legats perquè la seva intenció no és maniqueista sinó que el que pretenen centrar-se únicament en el nus de la narració. Per tant, no calen judicis morals. De fet, el primer objectiu del grup revolucionari serà atemptar contra el director del Banc de Catalunya. “En aquesta tercera novel·la ens interessava la vida d’Albert Martínez, que ha viatjat a Londres, en plena crisi existencial, que intenta refer la seva vida i és a punt de complir cinquanta anys”, va afirmar Artigau.

Després de donar les coordenades principals del tema, els dos autors van confessar que tancaven de manera cronològica la trilogia perquè la qüestió policial era cada cop més tecnològica i que aquesta temàtica els superava i avorria. “Si tornem serà a un escenari, com a mínim, dels anys dels Jocs Olímpics.” Els lectors agrairan l’empenta de Martínez, que es mou contra els utòpics en un terreny pròxim a la distopia.