Abraçar ànimes
Ferran Utzet presenta per primer cop una tragèdia èpica d’Ivan Viripàiev a Catalunya, ‘Unes abraçades insuportablement llargues’, que s’estrena a la Biblioteca de Catalunya
Viripàiev, que denuncia la Rússia de Putin, donarà als ucraïnesos el que recapti de funcions a Rússia
Mai a Catalunya, fins ara. Ivan Viripàiev és un dramaturg controvertit nascut a Rússia (en va escapar fa anys) i que s’ha nacionalitzat polonès. No en vol saber res, de la Rússia de Putin. Ara, la invasió a Ucraïna l’ha carregat de raons. Tant és així que s’ha compromès a dedicar tots els drets d’autor que ha de cobrar de les produccions en teatres russos públics (10% del taquillatge) a donar suport assistencial a les víctimes ucraïneses. Una justícia poètica similar és la que respira Unes abraçades insuportablement llargues, que s’estrenarà, demà, a la Biblioteca de Catalunya. I farà temporada fins al 29 de maig, per ara. El director, Ferran Utzet, torna a comptar amb el suport de La Perla 29 per fer una peça de risc per la forma en què presenta aquesta faula de personatges contemporanis i que apel·la a un “teatre d’ànima”, que respiren com les tragèdies èpiques contemporànies de Wadji Mouawad, tan integrat en la sorra de la Biblioteca de Catalunya.
Utzet considera que és molt saludable escoltar altres veus dramàtiques. Sobretot, ara que satisfà tant la presència d’autoria catalana arreu d’Europa (com ara, la temporada de 28 i mig a la Colline, o les aclamacions de Sonoma a Avinyó i Alcarràs a Berlín). Catalunya té molta tradició amb els dramaturgs anglosaxons, però desconeix molt els de la cultura eslava. Ivan Viripàiev és un autor ja representat amb certa normalitat a Europa. A Madrid, es va fer una producció seva fa uns tres anys al desaparegut Teatro Kamikaze. Utzet va conèixer el text en unes sessions de lectures dramatitzades, el 2016, a Nancy. Aquella forma el va atrapar i va plantejar fer-ne una peça. Ha trigat sis anys a poder-lo dur a escena. Va provar de persuadir, sense sort, algun teatre públic. I ha trobat l’escalf de la Biblioteca de Catalunya per fer aquest bateig de dramaturg. La Perla té previst convidar-lo a mitjans maig perquè pugui veure el muntatge i conèixer en persona l’equip artístic.
El director troba ressonàncies a Txèkhov i Dostoievski (arran de l’adaptació de Pau Carrió de Crim i càstig) i també en una prosa poètica similar a la de Mouawad. No és casual que el teatre que dirigeix aquest dramaturg ja hagi programat una producció d’Unes abraçades... De fet, La Perla 29 ja hi va fer una aposta notable programant Incendis a Barcelona, sobretot tenint en compte que la relació del dramaturg amb Barcelona havia començat amb molt mal peuarran d’un repartiment polèmic en una producció que s’havia de fer al festival Grec i que es va acabar anul·lant.
Unes abraçades insuportablement llargues té una complexitat escènica però és molt accessible, comenta Utzet. És una teatre polític? En tot cas, ho és perquè posa en qüestió els sistemes de poder i perquè, des de la màxima puresa, procura aproximar-se a la felicitat dels personatges. Utzet apunta que li interessa traspassar la raó dels muntatges a la forma, que el tema se superi per la interpretació i, en comptes de ser un teatre d’aire pedagògic, regiri les emocions dins de cada persones, formuli noves preguntes
El director partia d’una intuïció per muntar aquesta obra, en què, en comptes de representar-se, són els mateixos personatges que narren en tercera persona les seves accions. Aquella idea s’ha anat bastint amb l’ajuda d’un repartiment que també ve d’universos teatrals diferents i que ha acabat molt equilibrat en la posada en escena, comenta satisfet el director, pocs dies abans de l’estrena. De fet, en el repartiment no hi ha cap dels intèrprets clàssics que habitualment circulen per les produccions de La Perla 29. Això li dona un valor afegit, perquè ha rejovenit el repartiment (tots tenen menys de 40 anys): el formen el músic Jordi Busquets Rovira i els intèrprets Paula Malia, Alba Pujol, Martí Salvat Morín i Joan Solé Martí.