La Girona dels poetes

Hi havia un ambient de festa, ahir al matí a la Casa Solterra, la seu dels serveis territorials de Cultura, on després de dos anys en què s’han deixat de fer tantes coses, va tornar a celebrar-se l’esmorzar literari organitzat per la Generalitat per obrir la diada i posar piles –a través dels xuixos i els cafès amb llet– als escriptors, editors i llibreters, just abans de posar-se a treballar en un dels dies de l’any en què se’ls acumula més feina, això sí, amb alegria. Ni tan sols el mal temps va ser un problema: l’esmorzar i els parlaments van tenir lloc a cobert, perquè llavors queien quatre gotes, però quan va tocar fer la tradicional foto de família va haver-hi una màgica treva meteorològica i la foto es va poder fer al pati.

Aquest any, l’esmorzar estava dedicat als poetes de Girona, ben representats per Rosa Font Massot i Quim Español. En la part institucional s’estrenaven aquest any a l’esmorzar la delegada del govern, Laia Cañigueral, i el director dels serveis territorials de Cultura, Josep Calataiud, que van rebre els assistents amb paraules d’agraïment per ser “els que fan possible la diada”, i també amb missatges d’optimisme per haver pogut recuperar una certa normalitat. En realitat, no tota la que caldria: per començar, l’escriptor Lluís Muntada, encarregat de glossar les figures d’Español i Font, va haver de fer-ho des de casa, a través d’una d’aquestes connexions telemàtiques a les quals ja estem tan habituats, perquè és positiu de covid: un recordatori més que la pandèmia no s’ha acabat. Muntada va dir que l’acte era “un reconeixement imprescindible a la trajectòria de dos grans poetes”, que segons ell tenen en comú “una literatura plena d’autoconsciència estètica i existencial, forjada a partir de la fórmula horaciana d’equilibrar tècnica i talent, inspiració i domini, sentit i forma”.

Després d’agrair que es tingui en compte un gènere minoritari com la poesia, “cada vegada més reconegut a través dels recitals”, M. Rosa Font va llegir Poema flor, del seu últim llibre, Temps el·líptic, que comença així: “Quietud./ Les flors blanques de l’acàcia tremolen amb la tramuntana./ El silenci s’esquinça...” A continuació Quim Español va dedicar el poema Gratitud a “una dona gloriosa, la dona gloriosa que cadascú té a la seva vida”: Per tu va caure el vent que m’assolava/ la casa desolada./ Per tu va callar el mar, com un lleó ferit/ que dòcil ara et llepa els peus amb llengua tèbia...” Cañigueral va cloure l’acte subratllant la importància que la cultura ha tingut per resistir els efectes de la pandèmia. No ho oblidem, ara que es comença a entreveure la sortida del túnel .