Un musical amb l’aura d’Edward Hopper

Edward Hopper atrapa dones en no-llocs, habitacions d’hotel amb grans finestrals. Hi ha d’haver vida fora d’aquí podria ser la veu que definís el pensament d’aquelles ombres misterioses.

Aquest intrigant títol serveix per fer un enfilall de hits de Broadway. Xavier Casan no desvela la selecció fins que se surt de la sala. Prefereix que hi hagi la sorpresa de quines cançons apareixen i en quin ordre. La proximitat del Maldà facilita donar-hi el to de cabaret, dirigir-se personalment als espectadors de la sala, un per un. Buscar-hi aquesta connexió divertida flirtejant amb la vulnerabilitat del públic, que està expectant i, sovint, no és capaç de reaccionar sense angúnia. En aquesta ocasió, les peces s’han traduït al català. Núria Cuyàs i Cinta Moreno, sobretot, destapen el seu costat més canalla, més provocador, per seduir i convertir-se en les reines de la festa, elegantment enfundades en faldilles tan ajustades que els dificulten caminar de manera natural. Emergeixen en l’espai com si la festa s’hagués acabat fa unes hores i, ara, es puja a l’habitació, després de fer una primera netejada del menjador i la cuina.

El format d’enllaçar hits té el repte d’encertar-la amb el ritme que necessita el muntatge; de posar-los en un ordre que garanteixi una certa evolució i que navegui entre balades emocionals (de plor instantani per a les actrius) i cançons més divertides i desenfadades. També de mantenir un cert equilibri en què fins i tot la pianista Ariadna Cabiró (responsable també d’arranjaments musicals i de la direcció musical) tingui el seu moment. La complicitat entre totes tres ha de ser absoluta perquè el públic elimini els prejudicis. Aquest juke box aconseguix atrapar. Per donar-hi un cert distanciament dramatúrgic, els vapors doten de tridimensionalitat aquest honest espectacle de butxaca. És, sens dubte, una petita joia per als amants dels musicals.

Casan ja ha presentat altres recitals al Maldà sense una trama argumental aparent, com Close to Liza (seguint Liza Minelli) i amb el blues a Strange fruit, protagonitzades per Virgínia Martínez, en aquelles dues ocasions.