Preocupació pel Museu d’Art de Sabadell

Infradotat, en un edifici inadequat, amb maneres de treballar enquistades, orfe d’accions promocionals, de funcionament opac, mancat d’empatia amb l’escena artística contemporània... La llista de mancances del Museu d’Art de Sabadell és llarga, segons un grup de creadors de la ciutat vallesana que ara ha alçat la veu per denunciar-ho en un manifest –l’han llegit avui en un acte públic– que esperen que serveixi perquè l’Ajuntament reaccioni i entomi les “urgents” actuacions que necessita el centre, custodi d’unes riques col·leccions d’interès local i nacional.

L’escrit ha estat promogut per Antoni Marquès, Isidre Manils, Gerard Torres, Xavi Ristol, Benet Ferrer, Josep Madaula, Josep Gerona i Assumpció Oristrell i l’han signat més de 40 sabadellencs de diferents camps culturals, entre els quals hi ha l’escriptor Antoni Dalmases, els artistes Fina Miralles i Oriol Vilapuig, el cineasta Pol Penas i la historiadora de l’art Maia Creus. Tots units per la “preocupació que genera la situació del museu des de fa temps.”

“Considerem que una capital que depassa els 200.000 habitants hauria de poder disposar d’un conjunt d’institucions ben gestionades i prou dotades de recursos per satisfer les necessitats culturals de la seva població. El Museu d’Art n’és una peça clau si volem que la ciutadania avanci cap a una millor consciència de la importància de la cultura en el desenvolupament d’una vida digna”, raonen.

El manifest consta de set reclamacions. Imprescindibles: incrementar el pressupost, que qualifiquen de “miseriós” comparat amb els de centres de dimensions similars; cercar un “espai arquitectònic adient i més ampli que l’actual”, la històrica Casa Turull, la seva seu des que es va inaugurar, el 1980, i dissenyar un programa d’activitats “atractiu i dinàmic, centrat en les arts visuals i obert a les noves tècniques i disciplines.”

L’escrit també critica el model de direcció inamovible i escollida a dit fa més de dues dècades. Demanen que es convoqui un concurs públic “al millor projecte per als anys de durada”. La política de comunicació entenen que ha de ser “eficient i proactiva” i consideren “primordial” modernitzar el web. El Museu d’Art que desitgen ha d’estar obert a col·laborar “amb altres equipaments culturals dels Països Catalans i de la ciutat”. I en un últim punt exposen les limitacions del centre de documentació, situat al soterrani de la casa. Advoquen per la seva renovació “per fer possible la consulta i el coneixement dels arxius i materials aportats pels artistes, garantint-ne l’estat de conservació i evitant-ne pèrdues i degradacions.” L’artista Benet Ferrer va ser víctima d’un cas lamentable: va donar un llegat de l’època del conceptual generat a la mítica Sala 3 i quan un temps després va voler revisar-lo havia desaparegut.

Sabadell, reblen en el comunicat, ha de tenir “el museu que es mereix, a l’altura de la seva tradició cultural i de la seva importància urbana, al mateix nivell almenys que els d’altres ciutats mitjanes de Catalunya.” Els impulsors de la iniciativa van lliurar el text fa tres setmanes als responsables municipals, que es van comprometre a crear en breu una taula de treball per abordar les problemàtiques. De moment encara no els han convocat. El pla de reconversió pensen que s’hauria d’afrontar durant el procés de preparació de la capitalitat de la cultura catalana que Sabadell exercirà el 2024. “És l’ocasió per fer el salt endavant com a ciutat, tant en la qüestió del museu com en tots els altres aspectes culturals”, conclouen.