Una policia rica

Maria Sardans (Puig-reig, 1967) té formació de bibliotecària i guionista. S’ha dedicat al món de l’empresa com a executiva en diferents sectors –com ara el tecnològic, la moda i el luxe–, però, quan ha tingut temps, sempre ha escrit. No va debutar en novel·la fins a la publicació de L’àngel negre (2020), a Llibres del Delicte, editorial que ara també li ha publicat Lluna vella.

Repeteix protagonista, la Valentina Palau, rica hereva dels Pi i Blanquerna, família de l’alta burgesia barcelonina, que treballa de mossa d’esquadra. “La Valentina Palau va començar fa molts anys com a personatge masculí d’una família rica que utilitzava els seus diners per descobrir crims. El vaig fer servir en algunes històries i durant aquest temps va anar canviant i evolucionant. La meva experiència professional em va permetre vestir-la com a personatge ric i glamurós. No volia un personatge que fes el que volgués, el volia limitat per les estructures d’un cos policial i que, per tant, fos una mica indisciplinada”, explica l’autora.

Quan la Paula, cosina de la Valentina, torna a Barcelona i s’instal·la amb ella, començaran a rebre uns regals inquietants que apunten a la localitat de Pas de Bocmort, on la Paula descobreix que té un terreny que ni sabia que existís. Què amaga Pas de Bocmort? Qui més està interessat a remoure aquella història? Què hi passava, allà, les nits de lluna vella? I, sobretot, per què afecta la família Pi i Blanquerna? Tot plegat desemboca en el drama de catorze nens desapareguts en estranyes circumstàncies, sectes i assetjadors.

“Lluna vella és molt diferent de la novel·la anterior, que gairebé era un thriller d’acció. Ara volia mostrar una mica l’entorn d’una persona de diners i les altres cares de la Valentina i la seva família. A diferència de la primera, en què els diners ajuden a resoldre un crim, aquí els diners ajuden a encobrir-lo. És un cas de desaparicions de menors que toca de prop els dos personatges principals, la Valentina i l’inspector Martí Alemany, però és una novel·la de personatges, gairebé coral”, detalla Sardans.

Ofereix una trama criminal des del punt de vista del poder econòmic, com en algunes de les novel·les d’Agatha Christie, un dels referents de Maria Sardans, entre d’altres com ara Rendell, Grafton, Grisham, Le Carre, Pedrolo i dues obres concretes, El nom de la rosa, d’Eco, i Dune, de Herbert. “Sovint m’han preguntat com m’he informat del món del luxe on es mou la Valentina, i és que soc observadora i he tingut l’oportunitat de conèixer i interactuar amb algunes persones de diners, tant professionalment com durant els meus viatges.”

“La novel·la policíaca i la d’espionatge m’han agradat sempre. També la novel·la fantàstica i de ciència-ficció. A l’hora d’escriure em trobo molt còmoda en el gènere policíac, perquè s’assembla una mica al guió, es tracta d’encaixar peces, com un puzle. I si repasso el que he escrit fins ara, sempre hi ha un cert component de misteri”, comenta, i hi afegeix que està oberta, però, a tota mena de gèneres.