El ‘clima’ cultural
L’ICEC crea un pla per sensibilitzar la societat en matèria de canvi climàtic des de la cultura i entre els mateixos artistes
L’art ha de ser una punta de llança que faci veure la necessitat de frenar el sobreescalfament de la Terra per culpa del canvi climàtic. Avui és un fet irreversible, però que es pot atenuar amb la corresponsabilitat entre l’administració, les empreses i els ciutadans. L’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) va presentar ahir el Pla_C* Cultura pel Clima 2022-2024, amb el qual es vol vincular els artistes amb la reducció d’emissions de CO2, ja sigui a través d’una política de reutilització i d’utilització de material reciclable en els muntatges o difonent un relat que narri aquesta urgència. Per a aquest 2022, s’han habilitat 1,25 milions d’euros per anar-lo aplicant, i el pressupost s’anirà incrementant a mesura que avancin els compromisos.
El Pla_C* s’articula a partir de tres eixos bàsics: acompanyar les empreses culturals en la transició ecològica (amb cursos de formació, ensenyant models de bones pràctiques i promovent amb ajudes públiques que es redueixi el consum); incitar que el discurs que transmeten les obres d’art inspiri un canvi en la societat cap a un futur sostenible, i predicar amb l’exemple des del mateix ICEC i les polítiques que s’hi despleguin.
Aquest pla, que espera agafar l’empenta de les ajudes europees dels fons Next Generation, no és oportunista. I és que l’àrea de Desenvolupament i Transformació Empresarial de l’ICEC ja treballa en aquesta direcció des del 2017. La reflexió, que ha sumat iniciatives com ara la Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i als rodatges (elaborada per Catalunya Film Comission) i l’informe del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (Conca) Lideratge ambiental en el sector cultural i creatiu català (2020), anirà incrementant lectures. Es preveu una ampliació de veus amb la incorporació de diputacions i ajuntaments.
L’estudi del Conca, encarregat a l’equip britànic Julie’s Bicycle, estableix que un 36% de les empreses catalanes disposaven d’un pla mediambiental i només un 14% el tenien al dia. D’exemples, n’hi ha molts. Com a model d’èxit, l’edició de llibres procurant concentrar la impressió a prop i amb relats sobre la natura. També les companyies de Teatre per a Tots els Públics (TTP) hi estan treballant: han creat un espai per compartir material; es faciliten proveïdors de material amb consciència ecològica i procuren (sense massa èxit, encara) reduir el quilometratge per a una sola actuació. També el festival Primavera Sound, que fa anys que juga amb el segell de la sostenibilitat, eliminarà els envasos de plàstic en la propera edició a Barcelona i habilitarà dos escenaris que rebran l’acreditació de les empreses elèctriques que tota l’energia que s’hi consumeix prové de fonts ecològiques. Joana Moll va articular la seva instal·lació al Santa Mònica estudiant com s’hi pot reduir en un 50% l’emissió de gasos. Apagant l’aire condicionat durant uns dies, va aconseguir el repte.
