El circ es desfà de les etiquetes

El malabarista Dídac Gilabert (especialista en diàbolos) va demanar, just acabar la presentació del cartell del Circ d’Ara Mateix divendres passat, que la premsa superés les etiquetes. De fet, Marc Olivé, de l’equip artístic del Mercat de les Flors, ja havia aclarit que el cicle (que es fa un cop cada dos anys, tot i que l’any passat es van encavalcar dos anys arran del tancament dels teatres el 2020) aquest cop reunia propostes singulars, diferents entre si. Per tant, que només se les pot englobar sota el paraigua de l’eclecticisme. Sí que coincideixen amb una recerca que viatja de l’embrió de l’acrobàcia al moviment. Del 20 de maig al 5 de juny es programen nou companyies (només una d’internacional) i també hi ha actuacions puntuals dels alumnes de l’Escola de les Arts del Circ Rogelio Rivel, com a prèvia al vestíbul els dies de funció.

Tantes companyies amb un temps tan breu del cicle significa que les actuacions passen d’una revolada. Som Noise arrenca el cicle amb Breach (del 20 al 22 de maig) un treball de la corda llisa, la música i la performance. També té una lectura oberta per a l’espectador Picadero, de Haa Collective (28 i 29), en què conflueixen art visual, circ i so. Reflexiona sobre la domesticació social, que varia segons la comunitat on es desenvolupa. A Constel·lacions, de Núria Andorrà (1 i 2 de juny), també casa música, circ i arts visuals. La percussionista admet que no hi ha espai per a la improvisació en aquest treball perquè ha de confluir amb unes partitures tancades per sincronitzar les altres fonts. Al circ, roda la Cyr i i es despleguen jocs malabars.

Kristall bohème (del 3 al 5) també inclou la música (amb una cantant lírica i un violoncel) la corda U i la manipulació de les copes de cristall. Remet a la memòria del cos: cal trencar una cosa antiga per fer-ne una de nova?”, es pregunta la creadora, Vivian Friedrich. Potser el circ més ballat és el d’Alexander Vantournhout (del 27 al 29). Dos cossos que buscaran contrapès i equilibri amb humor.

El relat guanya presència en Dame du cirque, de Troposfera.xyz (4 i 5 de juny). L’accident en una via d’escalada en gel permet reflexionar sobre la confiança amb els altres: els malabars en grup fan metàfora d’una cordada en què un error els pot castigar a tots. Cossoc (21 i 22) es vincula amb l’espai i amb la desjerarquització dels cossos. En part, com a Ez, d’Elena Zanzu (25 i 26 de maig), que vol trencar amb la divisió binària del gènere i transforma disciplines artístiques (substitueix la tècnica de suspensió capil·lar per un joc de cordes) en què el públic pot intervenir de forma activa.

PSiRC engega el seu projecte de sèrie televisiva en clau de circ. Com ja es va provar teatralment amb els sis capítols de Dolors, (Teatre Lliure, 2019), la companyia aspira a crear quatre spin-offs previs dels protagonistes de Després de tot (que prendrà forma de pel·lícula final, en el Grec). Al Mercat (21 i 22) es veuran els dos primers capítols previs. Els altres dos estan programats dins la fi de temporada del TNC. No és imprescindible veure tots els capítols per entendre la situació. Cada treball és independent dels altres, tot i que hi teixeix relacions evidents en una peça de moltes disciplines circenses amb un to tragicòmic i apocalíptic.