Barcelona toca el cel a la Torre Glòries

Superada (o això diuen) la pandèmia, Barcelona torna a pensar en gran les seves immenses possibilitats turístiques, amb el lema que com més serem més riurem. Aquesta vegada de l’alçada d’un campanar o, millor dit, de l’alçada de la Torre Glòries, abans coneguda com a Torre Agbar. L’edifici de l’arquitecte francès Jean Nouvel, inaugurat el 2005, obrirà les portes als barcelonins (i als turistes que ja s’hagin cansat d’instagramejar-lo acolorit de nit) a partir d’aquest divendres. L’accés els durà de pet a l’ascensor i en pocs segons arribaran a la trentena planta, on els espera el mirador més alt de la ciutat.

Espectacular. Com el preu: 15 euros si es compra l’entrada per internet, 18 a taquilla i 25 si volen tenir l’experiència completa, és a dir, transitar per la instal·lació artística suspesa a l’interior de la cúpula de la torre amb forma de bala, un disseny de l’argentí Tomás Saraceno, de nom Cloud City i amb missatge: “Aquesta obra és un espai de trobada per reflexionar de forma col·lectiva sobre l’esfera pública urbana, les arquitectures especulatives, la crisi mediambiental i la multiplicitat i interdependència de la xarxa de la vida.” Explicat per ell mateix, 25 euros gairebé que semblen una ganga. Avís: explorar-la com un Tarzan demana tenir un cos mínimament atlètic i el vertigen més o menys a ratlla.

Realment és un caprici. Les vistes de 360 graus de Barcelona des dels finestrals de l’edifici no tenen parangó: no hi ha cap obra d’art que les superi. A 125 metres tot es veu d’una altra manera, amb el permís de la boira de contaminació que hi hagi en aquell instant. Que de fet ja es pot veure des del Tibidabo, i gratis. Però el cas és que, talaia natural a part, no hi ha més opcions construïdes per l’home a aquestes alçades. Els cims de la Torre Mapfre i l’hotel Arts, els que toquen el sostre de la Barcelona d’avui, són inaccessibles. La competència vindrà quan s’inauguri la torre de Jesús de la Sagrada Família, i aquest sí que serà el balcó urbà més proper al cel, a 172 metres.

Amb els 18 euros entra un altre atractiu, aquest reclòs al soterrani de la torre propietat, des del 2017, de Merlin Properties, una de les principals companyies immobiliàries cotitzades a la borsa espanyola. A la planta menys 1, a les fosques, hi ha més teca lluminosa que justifica el preu del tiquet. Sota el comissariat de José Luis de Vicente, conviuen cinc instal·lacions artístiques que esgarrapen informació d’allò més invisible de la ciutat. Però que també és la ciutat. Fins i tot més que el que la postal de somni a vista d’ocell ens vol fer entendre. Les intervencions es nodreixen de dades que es recullen a temps real, nefastes per a la nostra salut com l’emissió de CO2, curioses com la presència de satèl·lits que ens passen pel cap, simpàtiques com el número de piulades que els barcelonins fan a Twitter (potser també nefastes per al nostre cervell, però això ja és una altra història).

Aquesta és la grandesa de l’art: que de fredes estadístiques en pot fer brotar estètiques que ens commoguin. No passin per alt el bosc de minúscules escultures de paper que ha creat Joan Sallas amb totes les formes de vida no humanes que hi ha a Barcelona, des dels molestos coloms fins als emblemàtics arbres centenaris, sense passar per alt les espècies invasores. I si en algun punt del recorregut s’hi han de passar estona és on sona la música que han gestat Maria Arnal i John Talabot, diferent i impredictible a cada moment perquè la modulen les fases de la Lluna, la temperatura de l’aire, l’onatge del mar, el cant dels ocells... Si volen levitar de veritat, ho faran aquí.

El disseny i la gestió del projecte cultural de la Torre Glòries duen la signatura del grup Mediapro. Hi ha tantes opcions de gaudir-lo com tipus de butxaca. S’ofereixen també visites premium per descobrir la ciutat aèria o imperceptible a ull nu amb els primers raigs de sol (Good Morning Barcelona) i els últims (Good Night Barcelona). A la web ahir encara no es podien fer les reserves i no consta el preu. Però ja sabem com funciona: Barcelona sempre és bona si la bossa sona.