Dosi de Shakespeare

Una de les línies conceptuals de La Brutal és reversionar els clàssics. Ho ha fet amb La importància de ser Frank (Oscar Wilde), Don Joan (Molière) i Timó dAtenes (Shakespeare). El 15 de juny al Poliorama estrenen una nova aventura a partir de l’espiral de violència que impedeix l’amor adolescent a Romeu i Julieta. El director David Selvas es conjura al dramaturg de The Globe per tornar a esperonar el públic. El director lamenta els oblits dels darrers anys (sobretot del teatre públic, que és el que pot assumir obres amb amplis repartiments) cap a Shakespeare, un autor que domina la paraula, i exposa raons morals i humor amb una bellesa poètica.

El repte de la peça és treure la càrrega romàntica i reforçar la raó de violència, d’enemistat, entre les dues famílies de Verona del segle XVI. Tot agafa una velocitat de creuer quan es descobreix el crim entre els Capulet i els Montagut que agafa desprevinguts Romeu i Julieta. Només que algú s’aturés un moment, comenten de l’equip d’actors, es podria corregir el desenllaç tràgic. Efectivament, Selvas confia que en l’escena de la cripta es pugui revertir el desenllaç.

Té una velocitat de thriller que confia atrapi un gran segment de públic. De fet preveuen funcions escolars a la tardor. La cançó (un dels ganxos de Selvas per connectar amb els espectadors) es dona en breus raps. Però la música no té la presència constant d’altres obres anteriors. Tot i això argumenta Selvas que el teatre també enamora per la seva capacitat d’emocionar. I aposten per aquest repte.

Fins al 6 d’agost

Amb una adaptació de Joan Yago, Romeu i Julieta (que es podrà veure fins el 6 d’agost i canviant les funcions de diumenge a la tarda del mes de juliol per les del dilluns), nou actors ajuden a explicar una mirada que es resumeix en una hora i 45 minuts i que rescata algunes escenes, habitualment descartades. “El 95% és Shakespeare”, calcula Selvas. El 5% restant, doncs, serveix per donar nova forma a l’humor i apropar-lo al públic català contemporani, adverteix Yago. També han tret ferro a la Julieta quan diu en l’original que “idolatra” Romeu, i ho resolen amb un “l’estimo, el desitjo, m’agrada”, diu Yago. No hi ha una voluntat de portar els personatges al segle XXI: en comptes de florets hi ha navalles; però no pistoles.

El repartiment l’encapçalen Nil Cardoner (Romeu) i Emma Arquillué (Julieta). És el resultat d’un càsting obert amb 70 intèrprets. Guillem Balart, Anna Barrachina, Albert Baró, Pau Escobar, Adrian Grösser, Xavi Ricart i Andrew Tarbet completen l’equip. Selvas està molts satisfet d’haver fet aquestes proves, “encara que demanen molt temps”. És un fet prou insòlit perquè, pràcticament només es fan càstings per a musicals, en el camp professional (el Lliure, però, ha fet dos càstings multitudinaris aquesta temporada per a les produccions Aquell dia tèrbol que vaig sortir d’un cinema de l’Eixample i vaig decidir convertir-me en un om i darrerament a Internacional). Selvas recorda que va ser Àlex Rigola que li va donar la primera oportunitat amb un Juli Cèsar que seria determinant en la carrera del director del Lliure. És responsabilitat dels directors conèixer millor les noves fornades d’intèrprets i donar-los oportunitats. Selvas se sorprèn, a més, perquè els intèrprets “estan molt agraïts que els convoquem a un càsting”. En la seva època de jove actor es considerava un exercici innecessari.

I és que si en una cosa s’han esforçat a la companyia és a presentar un Romeu i una Julieta del nostre temps, empoderats, hedonistes i alhora crítics amb les normes d’un temps que sembla que s’acaba. “Per fer-los reconeixibles avui, hem tret la part més virginal i cursi de Julieta; aquí és una tia que trepitja fort, que ha estat envoltada de cotó fluix però quan apareix la intenció de ser casada, veu les orelles al llop, es posa les piles i tira endavant buscant-se la vida com Telma i Louise”, sintetitza Selvas.