Mari Chordà, premi GAC
La 15a Nit del Galerisme també distingeix el col·leccionista Tatxo Benet, el comissari Pepe Ribas, la galeria Esther Montoriol i la revista ‘Bonart’
L’exposició de Ramon Calsina a la Sala Parés ha rebut el guardó a la millor mostra històrica
La 15a Nit del Galerisme ha escenificat el retrobament de les gents del món de l’art català en una gala que ha tingut lloc aquest dimarts al Macba, amb el regust de les celebracions d’abans de la pandèmia. El jurat dels premis GAC 2022, presidit per Pilar Parcerisas, ha valorat l’activitat artística de l’any passat, molt condicionada per les restriccions de la covid però amb llums que han ajudat a fer més suportable la foscor d’aquests temps. Mari Chordà en va ser una, i de poderosa, i com a recompensa ha rebut el guardó a l’artista consolidat per l’exposició Una artista feminista pionera, que va presentar la galeria Mayoral.
Parcerisas confessava, hores abans del lliurament dels premis, propulsats per les associacions Galeries d’Art de Catalunya (l’antic gremi) i Art Barcelona, que la categoria de distincions amb menys candidats era la del col·leccionisme, el senyal més evident dels obstacles que torpedinen la feina dels galeristes del país. El guardonat d’aquesta edició ha estat Tatxo Benet, que si no hi ha imprevistos aquest any inaugurarà un museu a la Casa Garriga Nogués amb el seu fons d’obres d’art censurades, la seva especialitat.
La veterana crítica Conxita Oliver també ha recollit un premi, avalada pel grup d’experts format per, a més de Parcerisas, Juan Bufill, Natàlia Chocarro, Àlex Mitrani i Gino Rubert. Ells mateixos han considerat que el reconeixement al comissariat se’l mereixia Pepe Ribas, per la (magnífica, certament) mostra de l’underground a la Catalunya dels anys setanta, al Palau Robert.
Esther Montoriol ha sembrat molt per alçar-se amb el premi a la millor programació en una galeria. La Carles Taché, històrica entre les històriques, ha fet diana amb l’exposició Over easy, de Guillermo Pfaff, que s’ha endut el trofeu, reinterpretació d’una obra de Joaquim Torres-García, a l’artista de mitja carrera. I, més històrica encara, la Sala Parés, que va apostar per Ramon Calsina en el 120è aniversari del seu naixement i en va reivindicar el seu univers en una mostra comissariada per Sergio Fuentes Milà. El projecte ha estat reconegut amb el premi a la millor exposició històrica.
La revista Bonart, fundada a Girona el 1999, ha sortit de la vetllada amb el premi al mitjà de comunicació. I Claudia Pagès és l’artista emergent més destacada de la temporada segons l’empresa DKV, que en patrocina el guardó. L’exposició en què va sobresortir va ser Dis-des-duress. Tris-tras, giro, fallo, a Àngels Barcelona.
Els galeristes ja van anunciar fa dies els seus dos premis honorífics Fundació Banc Sabadell per trajectòries singulars, però no per això han estat menys protagonistes de la nit: el galerista Joan Gaspar, mort el 2020, i el fotògraf Manel Esclusa.
Benito Padilla, president del comitè organitzador dels GAC ha donat la benvinguda als assistents a la gala amb un discurs entusiasta i no derrotista del panorama de les arts a Catalunya. És clar que la crisi de la pandèmia “ha colpejat amb força” el sector, i que ha deixat maneres de ser i fer prèvies al daltabaix en definitivament “obsoletes i inútils”, però també ha assenyalat que aquests dos anys “s’han obert finestres” i que els galeristes afronten el futur amb una “renovada ambició”. L’art i els artistes són “insubstituïbles”, ha reblat Padilla.