El Lliure... rebrota

Juan Carlos Martel, director del Lliure, apel·la a la imaginació, l’únic espai en què no hi ha límits i que iguala tots els mortals. La temporada 2022/23 aspira que rebroti el gust per assistir al teatre entre els espectadors. I ho fa reduint el nombre d’espectacles que es presentaran a Montjuïc i Gràcia (26 títols en la temporada convencional), però mantenint pràcticament el nombre de funcions. Hi ha moltes coproduccions i acords amb altres administracions per portar el Lliure molt més que als seus escenaris de Montjuïc i de Gràcia. Aquesta temporada, pràcticament, tots els caps de setmana hi haurà alguna funció del Lliure en algun escenari forà, siguin les gires de Yerma, que també arriba al Centro Dramático Nacional, o de Fàtima, un nou text de Jordi Prat i Coll, o altres títols de coproduccions internacionals. I s’hi suma un projecte d’activitats culturals, Perspectives, que es farà públic pròximament.

El Lliure presenta sis produccions: Yerma que dirigirà Martel i compta amb Frederic Amat de còmplice “amb nou actors, no els 27 de l’original”). El Tots eren fills meus, d’Arthur Miller (amb una altra desena d’actors), el dirigirà David Selvas. Emma Vilarasau i Jordi Bosch tornen a una producció del Lliure després de fa molts anys. Bona part del repartiment surt de càsting, una pràctica que el director reclama que es faci més habitual per donar l’oportunitat a nous repartiments. Quant a nova creació, destaca Tot el que passarà ara, una peça que escriurà Joan Yago i dirigirà Glòria Balañà, i que aprofundirà en què passa amb els adolescents que viuen una mort propera, en com superen aquest tràngol personal mentre es troben en la construcció de la seva identitat. Serà un treball que es farà un cop completada una recerca amb testimonis i especialistes. Les amistats perilloses, dirigida per Carol López, i amb Mònica López de protagonista, permetrà oferir a l’adaptadora l’alternativa d’una sala pública de més de 200 localitats.

Martel vol que es reconegui l’empremta històrica del Lliure, i per això recupera direccions com Àlex Rigola (Hedda Gabler, que repetirà amb el format de la caixa per a 80 persones, com era Vània). També tornarà el col·lectiu José y sus hermanas. Concurso de malos talentos serà el seu primer muntatge, que construeixen en clau distòpica, de futur. Tots els anteriors han estat per parlar de la memòria històrica. I Atresbandes és la companyia resident enguany. L’actor del grup Albert Pérez confia poder mostrar, a més del nou treball, Desert, altres títols que han tingut menys repercussió de la que els correspondria. A Gràcia s’arrencarà amb Fàtima, el darrer text del director Jordi Prat i Coll, escrit durant la pandèmia i que reflecteix com el barri del Raval, durant aquells mesos, es va passar “de la pobresa a la misèria” amb un creixement dels problemes vinculats a la droga. L’obra s’estrenarà al Grec, que la coprodueix.

Torna el col·lectiu Chévere amb La curva donde se mató España, un fals documental sobre la línia del ferrocarril mai construïda entre Ourense, Zamora i Portugal. El grup gallec va tenir una bona rebuda amb N.E.V.E.R.- M.O.R.E. També tornen els xilens de La Re-sentida (Paisajes para no colorear va ser una veritable revolució en el primer curs de l’equip de Martel): ara parlen sobre la impunitat policial. Pablo Messiez donarà voltes sobre la fe a La voluntad de creer (donant per realitat la ficció del teatre). El CDN presentarà al Lliure l’adaptació d’Alberto San Juan de la novel·la Lectura fácil, de Cristina Morales.

Pel que fa a espectacles internacionals, la Fabià Puigserver (que manté els horaris a les 7 de la tarda) s’obrirà amb Sun & Sea, d’un trio de creadores lituanes: la platea es transformarà en una platja i el públic observarà els actors zenitalment, com si fossin el sol. Aquests estan descansant a la sorra aparentment. També es presenta el muntatge de Tiago Rodrigues Catarina e a beleza de matar fascistas, que parla d’un fill que decideix trencar la tradició familiar de matar feixistes. O la nova proposta, de Miet Warlop, que es presenta a Avinyó aquest estiu, One song. Sorgeix com a resposta a la doble pregunta “Què és per a tu el teatre? Què és el més important del teatre?” La també companyia belga Das Fräulein ficcionarà la gravació d’un documental d’una de les dues famílies que van decidir viure fora de la societat per construir una nova relació amb la natura. L’equip de gravació hi arriba un cop les dues famílies han partit el seu regne a la taigà siberiana: Kingdom.

Més novetats: L’Espai Lliure, que Lluís Pasqual va recuperar en la programació des del primer curs (Àlex Rigola va cedir a no programar-lo amb la condició que les administracions avalessin les obres de reforma de Gràcia, que feia anys que estaven encallades), torna a quedar limitat a programació de les companyies residents i també de la programació escolar. També és cert que la vessant educativa està creixent exponencialment dins i fora de les parets dels Montjuïc. Enguany també s’elimina la programació online, creada com a emergència creativa per combatre la covid (vuit títols cada curs de les dues temporades anteriors). En canvi, l’aposta online serà per digitalitzar material del Lliure i fer-lo accessible a espectadors.

Shakespeare ha mort

El Teatre Lliure tampoc programarà cap Shakespeare la temporada vinent. Si Carme Portaceli ha renunciat per ara, en les seves dues temporades, a triar cap dels clàssics de The Globe (amb les adaptacions que es consideri imprescindibles per a l’època), el Lliure només ha comptat aquesta temporada amb la trilogia de Jordi Oriol: La caiguda d’Amlet, L’empestat i sobretot La mala dicció (inspirada en els personatges protagonistes de Macbeth). L’excepció d’equipaments públics arriba per la vessant lírica: una de les apostes del Liceu del curs vinent és el Macbeth, amb música de Verdi, per a una nova producció pròpia que compta amb l’artista Jaume Plensa per dibuixar vestuari i escenografia. En canvi, en el teatre privat, David Selvas, amb La Brutal, està a punt d’estrenar una versió de Romeu i Julieta que fuig del caràcter càndid dels protagonistes i, en canvi, reforça la idea que la violència és la que els porta a la tragèdia (amb dramatúrgia de Jon Yago).

Balanç de temporada

Fins a 62.394 espectadors (ahir, quan encara queden funcions en la reposició de Les tres germanes) han assistit a alguns dels 45 títols del Lliure, 10.843 dels quals només per veure Crim i càstig (79,6% d’ocupació). Pel que fa a procedència, el 60% són de la ciutat de Barcelona i el 26%, de la demarcació. Per atraure espectadors de ciutats més llunyanes proposen les funcions de dissabte (17 h). Si hi hagués molta demanda es podria fer un doblet a les 20.30 h, augura Martel.

Pel que fa a la política de preus, la temporada vinent s’amplia el carnet de Generació Lliure amb què gaudir d’entrades a 9 euros fins als 35 anys (fins ara era fins als 30) i es crea la subscripció L’única (+35) per als majors de 35 anys: abonant 10 euros inicials es podran tenir entrades il·limitades durant tot el curs a 20 euros. La venda d’entrades per al públic general s’obrirà a partir del 17 de juny.