‘Alta’ complicitat
Angélica Liddell, La Veronal, Christiane Jatahy, Juana Dolores, Mal Pelo, Las Huecas, Cultura i Conflicte i Cabosanroque reben l’impuls de Temporada Alta
El festival Temporada Alta (del 7 d’octubre al 12 de desembre) ensenya les primeres cartes: ahir es van presentar les 18 produccions i coproduccions del festival gironí per al 2022. Salvador Sunyer, director de Temporada Alta, no descarta que, en els mesos vinents se n’hi acabin integrant algunes més. Aquests noms, però, ja aclareixen la voluntat de mantenir l’ambició d’altres anys. Angélica Liddell, La Veronal, Christiane Jatahy, Cabosanroque i Mal Pelo, per exemple, tornaran amb nou muntatge aquesta tardor. Isaki Lacuesta farà el curt per presentar el Temporada Alta 2022. Julio Manrique signa L’adversari, l’espectacle inaugural que després anirà al Romea.
Per Sunyer, l’important del festival és que, com una de les poques portes a les quals un artista pot picar per rebre ajuda en una producció (al costat del Grec i dels teatres públics), el Temporada Alta pugui generar activitat que després volti arreu. El director recomana aquelles obres “que no siguin políticament correctes” perquè generin una certa controvèrsia a platea. També interessa molt el segell propi d’artista que fa que els teatres i festivals europeus s’hi interessin. Per Sunyer no és tan complicat moure espectacles en català (ja hi ha l’hàbit de la subtitulació i és indiferent si els actors s’expressen en alemany o en català) com la poca durada dels equips que tiren endavant un projecte si no són companyia. Per això, és més fàcil acordar treballs amb companyies com Cabosanroque, Mal Pelo o La Veronal, que mantenen els seus equips estables al llarg dels mesos.
Angélica Liddell estrenarà al festival Caridad, que viatjarà a París el 2023. Jatahy completa la seva trilogia sobre la violència contemporània amb l’adaptació de la novel·la Torto arado, d’Itamar Vieira Junior, sempre mantenint un llenguatge en què dialoguen el teatre i el cinemalive. La Gio Symphonia intercala cançons de Kurt Weill i Eisler cantades per Ute Lemper amb els sis moviments de Jazz suite for orchestra d’Erwin Schulhoff. De l’Argentina arriba Piel de lava, que fa una reflexió sobre quatre miners, interpretats per quatre actrius. La peça fa gira europea, després de ser aclamada a l’Amèrica Llatina. Cabosanroque completa la trilogia literària (després de Joan Brossa i Jacint Verdaguer) amb Mercè Rodoreda, a partir de Viatges i flors. Cultura i Conflicte prepara un muntatge sobre la vellesa, tot denunciant que se’ls arracona socialment (Moriu-vos). Juana Dolores enquadra les contradiccions amoroses, inspirant-se en Maiakovski. El crític i periodista Santo Fondevila debuta amb La gran farsa, una denúncia àcida de la monarquia, la política i la justícia, dirigida per Ramon Simó. Jordi Casanovas(l’impulsor del Torneig de Dramatúrgia que tornarà per dotzena edició) és el director de la tendra Tocar mare, de Marta Barceló.
Estrenes per al 2023
Mal Pelo estrenarà el 2023 The bluebird call, un duet dels dos fundadors, Pep Ramis i María Muñoz. Com el Sonoma de La Veronal, el festival els avança la producció perquè es pugui treballar amb garanties. Per cert, La Veronal el 2023 també signarà Firmamento, un treball que s’adreça al públic jove i adolescent. I els actors, dramaturgs i directors Nao Albet i Marcel Borràs s’imaginaran d’avis en una nova autoficció. També la companyia El Eje treballarà amb Sergio Boris, i Las Huecas prepararan el seu segon muntatge reflexionant sobre l’amistat.
LA XIFRA
Manrique ‘reobre’ per tercer any
El 2020 Julio Manrique va inaugurar un festival pandèmic, de circumstàncies. El 2021 va protagonitzar, com a actor, L’oncle Vània, de Korsunovas. El 2022 el torna a inaugurar com a director amb L’Adversari, una producció que es veurà posteriorment al Romea. Sunyer treu pes a les inauguracions perquè fugen habitualment de les grans patums. L’adversari, en aquest sentit, és una peça austera entre Pere Arquillué (que interpreta Emmanuel Carrère) i Carles Martínez (que és Jean-Claude Romand, una persona que es va fer passar per metge i que va assassinar tota la família i va intentar suïcidar-se).
Manrique va quedar captivat per la publicació d’aquesta novel·la. Carrère va trigar set anys a escriure-la. No volia fer de Déu, com Truman Capote a A sang freda, i per això es va integrar dins de la novel·la per anar afegint els seus pensaments més íntims. “És el que li va semblar més honest”, celebra el director.