L’editorial Afers del País Valencià, en col·laboració de la Institució Alfons el Magnànim, han reeditat, ampliat i revisat el volum De viva veu, que aplega les entrevistes que va concedir Joan Fuster al llarg de la seva vida en premsa, ràdio i televisió. Publicat per primera vegada el 2003, en edició i introducció d’Isidre Crespo, que va reunir el material a partir d’una pacient recerca d’hemeroteca, De viva veu permet recuperar l’eco, en l’any del seu centenari, “del Fuster oral, el gran esgrimista immediat del diví i de l’humà”, com afirma Vicent Olmos, editor d’Afers. En aquesta nova impressió, s’hi han afegit setze entrevistes més, segons detalla el prologuista Enric Sòria, comissari de l’Any Fuster: “Algunes són ocasionals; d’altres, en canvi, són extenses, valuoses i molt reveladores. Ara tenim un llibre més ric, més complex i complet encara que l’anterior.”

L’anunci de la publicació es va fer coincidir, el 21 de juny, amb el trentè aniversari de la mort de Fuster, que l’editorial 3 i 5, responsable d’una feina titànica de recuperació de tota l’obra fusteriana, incloent-hi la seva valuosa correspondència en diversos volums, va aprofitar per reivindicar el llegat de l’escriptor i per anunciar que la continuarà posant a l’abast dels lectors també “quan haja passat el centenari”. En el marc de la commemoració, la Biblioteca de Catalunya i la Institució de les Lletres Catalanes van organitzar el mateix dimarts una jornada d’homenatge i estudi centrada en La idea de país de Joan Fuster, en la qual van participar David Fernández, Joan Manuel Tresserras, Núria Cadenas, Toni Mollà i Gustau Muñoz, entre altres autors. Per Fuster, restituir la identitat comuna dels Països Catalans va ser una preocupació central, com ja havia manifestat al pròleg de Nosaltres, els valencians: “No tinc cap altra autoritat que aquesta: la d’haver-me apassionat, fins a l’obsessió, per la vida i el destí del meu poble.” Durant la jornada a la Biblioteca de Catalunya, la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Izaskun Arretxe, va destacar que, “de totes les aportacions que va fer Fuster, sens dubte una de les fonamentals és la seva idea de país, essent com va ser el principal impulsor de la idea dels Països Catalans com a projecte col·lectiu del qual som hereus”. Arretxe va anunciar, a més, que les complicitats que ha generat la celebració de l’Any Fuster permetran desenvolupar el projecte Lletres Compartides, que es presentarà al juliol amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Mallorca Literària i el Consell Insular de Menorca.

La jornada es va organitzar en dues taules rodones. A la primera, moderada per Vicent Sanchís, hi van participar David Fernàndez, Joan Manuel Tresserras i els comissaris de l’Any Fuster a les Illes Balears, Damià Pons i Josefina Salord, que va afirmar: “El concepte de país de Joan Fuster és important perquè aplega els conceptes bàsics del seu món: dignitat, consciència, coneixement, acció transformadora, llibertat, normalitat.” Tresserras, per la seva banda, va subratllar que la idea de Fuster de Països Catalans “és la millor oportunitat possible per a la gent de parla catalana”, i Damià Pons hi va afegir el concepte de “sistema literari complet”, que “Joan Fuster té des del minut u”.

La segona taula va ser moderada per la vicepresidenta d’Òmnium Cultural i periodista Mònica Terribas, amb la participació de Gustau Muñoz, Toni Mollà i Núria Cadenes. Muñoz va matisar que Fuster “no era un pensador polític, era un pensador de la política, un gran incitador, un inspirador”. Mollà va recordar que, per sobre de tot, era un escriptor que volia professionalitzar-se, i Cadenes va remarcar la seva condició d’humanista: “El pensament fusterià és un d’humanisme desbordantment brillant, que de vegades t’enlluerna.”