Cultura
Catalunya participarà amb pavelló propi a la Biennal de Venècia del 2009
Escòcia i Gal·les, nacions sense estat que ja compten amb espai diferenciat a la mostra d'art contemporani
Catalunya ha estat convidada a participar amb pavelló propi a la Biennal de Venècia 2009, segons han anunciat avui a Frankfurt el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, i el director de l'Institut Ramon Llull (IRL), Josep Bargalló.
La invitació a l'art contemporani català és la tercera que es propossa a nacions sense estat, després dels casos d'Escòcia i Gal·les. En aquesta invitació hi ha tingut molt a veure les tres exposicions internacionals que la cultura catalana ha realitzat aquest any al Metropolitan de Nova York, la Fundació Maeght i el museu Van Gogh d'Amsterdam, així com la participació de la cultura catalana a la Fira de Frankfurt.
"Frankfurt ha estat el símbol de la normalitat de la cultura catalana, al marge de qualsevol contingència política i la clau que ha obert tots els panys de la internacionalització de la cultura catalana", ha afirmat avui el vicepresident de la Generalitat.
Segons Carod, "després que la cultura catalana hagi arribat a la maduresa en la literatura, ara li toca el torn a altres gèneres com la música i les arts escèniques el 2008 i l'art el 2009".
Altres ciutats
Com a prova que la feina de l'Institut Ramon Llull no s'acaba a Frankfurt, Carod ha anunciat que algunes de les exposicions presentades s'exhibiran a d'altres ciutats.
L'exposició "Visualkultur.cat" es mostrarà a la seu de l'Institut Cervantes a Madrid i està previst que s'exhibeixi en altres centres de la seva xarxa en el món.
A més de Madrid, ciutats com Estocolm, París, Nova York, Tòquio i Mèxic D.F., han mostrat el seu interès per altres exposicions de les presentades als museus de Frankfurt, entre elles la d'Arquitectura catalana i la del còmic català.
El conseller de Cultura de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, considera que el model de cooperació establert a Frankfurt, entre el seu departament -a través de l'Institut d'Indústries Culturals- i l'Institut Llull, es podrà repetir tant a Guanajuato com a Venècia.
"Frankfurt ha suposat que el sector editorial hagi rebut un tractament de sector estratègic, i els anys vinents passarà el mateix amb les arts escèniques i les arts visuals i plàstiques, que és l'única manera que tenen les cultures de territoris sense Estat per ser visualitzades a nivell internacional".
La presència de la Cultura Catalana a la Fira de Frankfurt ha suposat una inversió de dotze milions d'euros, segons les dades facilitades per Bargalló, dels quals 4 procedeixen del Ministeri d'Indústria, mig milió del govern balear, 30.000 d'Andorra i la resta de la Generalitat.
Carod ha tingut paraules d'agraïment per al Ministre de Cultura, César Antonio Molina, per haver visitat la Fira de Frankfurt, "un gest que demostra la importància que el govern espanyol concedeix a la cultura catalana en el món i en el conjunt de l'Estat espanyol".
La invitació a l'art contemporani català és la tercera que es propossa a nacions sense estat, després dels casos d'Escòcia i Gal·les. En aquesta invitació hi ha tingut molt a veure les tres exposicions internacionals que la cultura catalana ha realitzat aquest any al Metropolitan de Nova York, la Fundació Maeght i el museu Van Gogh d'Amsterdam, així com la participació de la cultura catalana a la Fira de Frankfurt.
"Frankfurt ha estat el símbol de la normalitat de la cultura catalana, al marge de qualsevol contingència política i la clau que ha obert tots els panys de la internacionalització de la cultura catalana", ha afirmat avui el vicepresident de la Generalitat.
Segons Carod, "després que la cultura catalana hagi arribat a la maduresa en la literatura, ara li toca el torn a altres gèneres com la música i les arts escèniques el 2008 i l'art el 2009".
Altres ciutats
Com a prova que la feina de l'Institut Ramon Llull no s'acaba a Frankfurt, Carod ha anunciat que algunes de les exposicions presentades s'exhibiran a d'altres ciutats.
L'exposició "Visualkultur.cat" es mostrarà a la seu de l'Institut Cervantes a Madrid i està previst que s'exhibeixi en altres centres de la seva xarxa en el món.
A més de Madrid, ciutats com Estocolm, París, Nova York, Tòquio i Mèxic D.F., han mostrat el seu interès per altres exposicions de les presentades als museus de Frankfurt, entre elles la d'Arquitectura catalana i la del còmic català.
El conseller de Cultura de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, considera que el model de cooperació establert a Frankfurt, entre el seu departament -a través de l'Institut d'Indústries Culturals- i l'Institut Llull, es podrà repetir tant a Guanajuato com a Venècia.
"Frankfurt ha suposat que el sector editorial hagi rebut un tractament de sector estratègic, i els anys vinents passarà el mateix amb les arts escèniques i les arts visuals i plàstiques, que és l'única manera que tenen les cultures de territoris sense Estat per ser visualitzades a nivell internacional".
La presència de la Cultura Catalana a la Fira de Frankfurt ha suposat una inversió de dotze milions d'euros, segons les dades facilitades per Bargalló, dels quals 4 procedeixen del Ministeri d'Indústria, mig milió del govern balear, 30.000 d'Andorra i la resta de la Generalitat.
Carod ha tingut paraules d'agraïment per al Ministre de Cultura, César Antonio Molina, per haver visitat la Fira de Frankfurt, "un gest que demostra la importància que el govern espanyol concedeix a la cultura catalana en el món i en el conjunt de l'Estat espanyol".
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.