Eurídice, soprano

La companyia escènica d’art híbrid Insectotròpics estrena el 20 de juliol Orpheus, un treball en el qual integren una soprano en el paper d’Eurídice (Elena Martinell) i un músic (Bru Ferris) per al paper d’Orfeu. El col·lectiu, que aquest cap de setmana ha fet les primeres funcions de prèvia amb públic a Tenerife, també participarà a Fira Tàrrega, el bressol des d’on va desplegar la seva trajectòria internacional en la seva dècada d’història . Orpheus (plaça Margarida Xirgu, 20 i 21 de juliol, 22 h, gratuït) trasllada el mite d’Orfeu (en què l’enamorat aprofita les seves dots amb la lira per provar de rescatar la seva enamorada a l’inframón) al món contemporani, integrant fragments del dietari de Laia Ribas, que va escriure després de la mort del seu pare i del seu company.

A Orpheus la companyia continua indagant en el seu llenguatge performatiu. La narració de la història es realitza amb un complex recurs audiovisual i una creació plàstica realitzada al mateix instant. En el seu cinquè espectacle (després de La Caputxeta galàctica, Compra’m, Bouazizi/The legend of burning man i Conte de Nadal) han eliminat l’estructura central des d’on es projecta mentre intervenen els intèrprets. Tot queda projectat en la pantalla, el fons, o l’escenari, queda buit per a l’evolució d’Orfeu i Eurídice.

Per primer cop han construït un rudimentari robot que permet captar imatges en primer pla dels actors a l’escenari. A finals de maig van fer una primera mostra de 20 minuts de l’espectacle al Konvent, la fàbrica de creació de Berga.

La forma de crear d’Insectotròpics és col·lectiva. Ribas admet que “va ser el mite el que ens va triar a nosaltres; funcionem per impulsos, ens guia la punxada a l’estómac”, comenta. En la mort inesperada d’Eurídice, Orfeu decideix anar a rescatar-la: no accepta la seva mot i lluita amb tots els seus recursos.

El mite, de fet, és un presagi d’un món tecnològic que es presenta com a solució a superar la mort: el metavers. En una segona fase, la companyia aspira a fer que Orpheus sigui també un espai virtual al qual els espectadors puguin accedir i interactuar-hi, en el mateix instant d’una representació. Sense pretendre donar cap lliçó moral, Insectrotròpics vol reflexionar sobre aquest món virtual quàntic en què es pot continuar viu, tot i que físicament ja s’estigui mort i enterrat. “Morir ja és cosa del passat”, indica Laia Ribas, amb un punt de provocació.

L’ordre dels participants en les creacions d’Insectotròpics, després d’una tria del tema (un mite els permet ser el màxim d’universals per a una companyia, el 90% de les funcions de la qual són fora de Catalunya). En l’actualitat, la companyia està formada pels pintors Xani i Iex cosmonauta, la videoartista Laia Ribas i la productora Maria Thorson. També s’hi ha afegit puntualment un dels fundadors per a aquest projecte (el músic Tullis Rennie). Incorporar una cantant lírica i un músic era una idea a la qual donaven voltes, des de fa temps. I ara el mite d’Orfeu i la seva lira els permet introduir aquesta parella tràgica en el seu repertori. La introducció dels intèrprets ha permès ampliar la mirada en aquest muntatge; “ens agrada que proposin, que s’hi impliquin”.

Per la radicalitat i el seu ampli recorregut internacional sovint se’ls relaciona amb una estètica tecnològica que es pot emparentar amb les representacions orgàniques i un punt amenaçadores dels primers anys de la Fura dels Baus. A la plàstica i la tecnologia en directe hi sumen ara la lírica.